Ferran Latorre

El circ dels Gasherbrums és un dels més famosos del món. Ennumerats de l’u al sis, aquest conjunt de cims que conforma un circ majestuós, és visitat cada any per molts escaladors i alpinistes, especialment els Gasherbrum I i II, els únics que arriben als vuit mil metres. Al vell mig del Karakorum (Pakistan), i secundat pels dos altres vuit mils del Baltoro, el Broad Peak i el K2, el Gasherbrum IV és sens dubte una de les muntanyes més impressionants del món.

Té la sort o la desgràcia –diria que el primer cas- que amb els seus 7925 metres, es queda a pocs dels mítics vuit mil. Per això, i perquè es tracta d’una de les muntanyes altes més difícils del món, ha rebut sempre molt poques visites. De fet només ha estat escalat fins al cim principal en quatre ocasions. La primera pel mític Walter Bonatti, ara fa tot just cinquanta anys, una ascensió francament històrica i que li tornà a Bonatti la glòria que el K2 li va treure. Però aquesta muntanya ha estat la protagonista d’una de les ascensions més valorades i impressionats que s’han realitzat mai. El polac W. Kurtyka i l’austríac R. Shauer, van escalar en estil alpí la brutal cara Oest, encara que sense arribar al cim principal. L’any 1985 doncs va deixar escrita una pàgina molt brillant de la història de l’alpinisme. Tot just un any més tard, vingué l’ascensió americana de Greg Child i dos escaladors més per l’esperó Nord-Oest, precisament la via que hem escollit per intentar aquest cim tan respectat i intocable. I finalment ja durant els anys noranta el G-IV ha viscut dues ascensions coreanes força destacables. La repetició de la ruta americana per una banda i l’apertura de l’esperó central de la cara oest per l’altra.

En qualsevol cas, es tracta per estètica i per inaccessibilitat, una de les muntanyes més desitjades, però alhora menys intentades del món. La seva situació també contribueix a la seva mitologia. La imponent presència del G-IV, presidint Concòrdia, -la confluència entre tres glaceres que donen lloc a una de les glaceres més grans del món, la del Baltoro-, és apercebuda ja des de molt lluny. I per tant no passa gens inadvertida. Magnificiència, equilibri i proporcions “davincianes”, inexpugnabilitat i una aureola d’inquietant mitologia, confereixen al Gasherbrum IV una asecnsió que per molts de nosaltres, serà la de la nostra vida.

Tags: Al filo de lo Imposible, Alberto Iñurrategi, Baltistan, Ferran Latorre, Gasherbrum IV, Greg Child, J.C. Tamayo, Juan Vallejo, Kurtyka, Mikel Zabalza, Shauer, Walter Bonatti

L'entrada va ser publicada el dimecres 25 de juny de 2008 a les %H:%M 11Wed, 25 Jun 2008 23:59:53 +000053. i està arxivat a Alpinisme, Gasherbrum IV. Pots seguir els comentaris d'aquesta entrada subscribinte al RSS 2.0. Post deixar un comentari, o trackback desde la teva web.