Ferran Latorre

El treball fet fins ara és més que notable, sobretot tenint en compte que els meus companys porten només dues setmanes al Camp Base, i jo uns deu dies ja que vaig arribar una mica més tard. Fins ara hem instal·lat el Camp1 a 5500 m i el Camp 2 a 6500 m, al peu de l’aresta nord-oest.

Com ja he comentat en un post anterior, intentarem la ruta americana, escalada per primer cop l’any 1986 i només repetida per uns coreans a finals dels noranta. De fet, el Gasherbrum IV ha estat només escalat fins al cim principal en quatre ocasions, la darrera el 1999. El gran handicap d’aquesta ruta és que les màximes dificultats es troben en la part superior, contra més amunt pitjor. De fet les dificultats de veritat comencen a partir del Camp 1, situat en un circ magnífic, d’on neix un gran couloir d’uns mil metres de desnivell que mor a l’aresta nord-oest. Així, el Camp 2 es troba situat en una bretxa molt espectacular, que marca el principi de l’aresta i que delimita els vessants nord i oest del Gasherbrum IV. Un enclavament francament vertiginós, on les tendes han estat situades tallant unes plataformes enmig de la pendent de cinquanta graus. Per fer-vos una idea, ens va costar quatre hores de picar el gel per a esculpir unes plataformes ben exigües i encara no del tot suficients.

…un gran couloir d’uns mil metres de desnivell

…quatre hores de picar el gel per a esculpir unes plataformes

A partir d’aquest punt, comença la veritat. Fins al Camp 3, situat a uns 7000 m, neix l’aresta que intercala fortes pendents de neu i gel amb algun passatge de roca. Però és a partir dels 7000 que les dificultats s’incrementen. Per aquesta raó, normalment, s’acostuma a establir un darrer camp a uns 7500 m, ja que sinó l’atac al cim seria massa llarg. Tot i així, les diferents cordades que han atacat el cim, han hagut de forçar un vivac durant la baixada, ja que el punt clau d’aquesta muntanya es troba situat a uns 7700 m, un mur d’escalada en roca d’uns sis llargs (dos-cents metres) abans del cim secundari. Un cop assolit aquest, cal recórrer una llarga travessa fins al cim principal, un trajecte difícil i amb cert compromís, per l’alçada i perquè cal desfer-lo per baixar.

Durant aquests propers dies, si el temps ens ho permet, intentarem instal·lar i dormir al Camp 3, situat a un 7000 m.

Si aconseguim aquest objectiu, ja només ens quedarà baixar al Camp Base, descansar força dies i esperar un període de veritable bon temps per l’atac definitiu al cim.

Tags: Al filo de lo Imposible, Alberto Iñurrategi, Ferran Latorre, Gasherbrum IV, J.C. Tamayo, Juan Vallejo, Mikel Zabalza

L'entrada va ser publicada el dimecres 2 de juliol de 2008 a les %H:%M 08Wed, 02 Jul 2008 20:59:46 +000046. i està arxivat a Alpinisme, Gasherbrum IV. Pots seguir els comentaris d'aquesta entrada subscribinte al RSS 2.0. Post deixar un comentari, o trackback desde la teva web.