11 de jul. de 2008
L’ORACLE
Un cop passat l’equador de l’expedició, i amb la sensació que ja tot està preparat per a l’atac final, s’entra en un període d’espera que pot acabar essent força desesperant i fins i tot angoixant. Fins ara hem dormit una nit a 6900 m, on hem deixat un petit dipòsit, amb una tenda, un fogonet i algun objecte personal. Aquest és un bagatge d’aclimatació una mica justet, però ja considerat suficient per a atacar una muntanya de vuit mil metres. És cert que es podria aclimatar més, però això també suposaria un desgast físic i psicològic adicional que cal posar a la balança.
Però en qualsevol cas, ja tothom té al cap que el proper cop ha de ser el definitiu, i canviar aquesta descisió tan interioritzada ja és molt difícil. Així doncs, cal esperar. I aquí és on entra una de les novetats d’aquests darrers anys, tan decisiva i fonamental, que alguns l’hem acabat batejant com l’Oracle. Es tracta de la previsió meteorològica. Si fa uns anys ens refiàvem únicament de l’estat del cel, ara els emails amb taules d’excel amb tot de dades de difícil interpretació, han substituït la intuïció i la fe cega en la bona sort… Avui en dia no es vol fallar el darrer tret. I és així com esperem dies i dies fins que l’Oracle ens determini la data escollida…
Des de fa uns anys, la persona que es cuida d’aquest apartat futurològic és en Jofre Janué, conegut meteoròleg català. I cal dir que malgrat les distàncies tan grans, i per molt inversemblant que pugui ser, la màgia de la tecnologia i els coneixements aconsegueixen un percentatge d’encert francament sorprenent, sobretot pel que fa als extrems. És a dir, que quan ha de fer molt dolent o molt bo, la fiabilitat és força bona. On és difícil encertar-la però, és en els matisos, en aquells dies de ni carn ni peix, com justament els que estem vivint des de que esperem al Camp Base.
Avui fa sis dies que vàrem baixar del Camp 3. Fins ara el temps ha estat força variable. No ha nevat molt, ni ha fet molt de vent, i fins i tot hi ha hagut estones molt assolellades, però el temps no ha estat suficientment bo com per considerar-lo un dia d’aquells que nosaltres anomenem “de cim”. Concretant encara més, caldria afegir-hi alguna explicació. I és que segurament, per a algun dels vuitmils que hi ha pels voltants, encara s’hauria pogut aprofitar algun dels darrers dies, però per al G-IV necessitem com a mínim dos dies espectaculars… On rau la diferència? Molt senzill. Al Braod Peak i als Gasherbrum I i II, l’atac s’acostuma a fer des dels 7000 metres, i amb una única jornada s’arriba al cim i es retorna al darrer Camp, o molt sovint fins i tot al Camp Base. A més a més, exceptuant el Gasherbrum I, els atacs són tècnicament senzills, i et permeten fer cim sense una meteorologia excepcional. Sense anar més lluny, ara tot just fa un any, els dos grups que vàrem fer cim al Broad Peak, vàrem haver de lliutar en dies no precisament espectaculars. És a dir, excepte el K2 i el Gasherbrum IV, per la resta de cims hi ha una certa peremesibilitat metereològica…
El cas és que al G-IV, l’atac al cim és delicat. En primer lloc fan falta dos dies, i per tant cal passar una nit adicional a uns 7500 metres, també de baixada. A més a més, entre els 7600 i 7900 m, cal escalar en roca fent llargs i assegurant-nos com si estigúessim a Montserrat, i per tant, amb un temps no del tot bo, l’avanç seria francament penós, sinó impossible…
Totes aquetes variables provoquen que estiguem tan pendents de l’Oracle, i que no tinguem altre remei que esperar. Finalment però, també haig de reconèixer que en aquestes èpoques, les previsions meteorològiques dels diferents grups que hi ha pel Baltoro, corren entre els camps com la pòlvora. I que hom acaba establint una espècie de mitjana ponderada entre totes elles. Si és que abans, per optimisme o per deseperació, un no acaba quedant-se la que li és més favorable. Entre això i la pròpia intuïció, cal decidir el dia i l’hora. Que no ens falli l’Oracle!
El caso es que en el G-IV, el ataque a la cumbre es delicado. En primer lugar hacen falta dos días, y por lo tanto hay que pasar una noche adicional a unos 7500 metros, también de bajada. Además, entre los 7600 y 7900 m, hay que escalar en roca haciendo largos y asegurándonos como si estuviéramos en Montserrat, y por lo tanto, con un tiempo delicado, el avance sería francamente penoso, cuando no imposible…
Todas esta variables provocan que estemos tan pendientes del Oráculo, y que no tengamos otro remedio que esperar. Finalmente, también tengo que reconocer que durante estas fechas, las previsiones meteorológicas de los diferentes grupos que hay por el Baltoro, corren entre los campos como la pólvora. Y que uno acaba estableciendo una especie de media ponderada entre todas ellas. Si es que antes, por optimismo o desesperación, uno no acaba quedándose la que le es más favorable. Entre esto y la propia intuición, hay que decidir el día y la hora. Que no nos falle el Oráculo!
