Ferran Latorre

Avui porta tot el dia nevant i aquesta tarda ho fa amb especial intensitat. No només per la quantitat sinó que també per les circumstàncies. L’Edurne, l’Asier, l’Ester i el Nacho acaben de marxar cap a Sama per volar en helicòpter demà mateix. I és així com la forta nevada d’aquesta tarda s’erigeix com un espès teló de final d’obra, amb tota la càrrega d’emotivitat i melangia de les nevades, aquest invent tan fascinant de la caiguda subtil dels flocs de neu, tan lleugera i silenciosa, aparentment inofensiva i paradigma de la quietud, la pau i l’eternitat.
Així és com aquest teló de final d’obra ens separa del passat amb una magnitud indefinida. Vivim moments d’intemporalitat. Si no fos per les fotografies i les imatges de video ningú diria que ahir vam estar al cim del Manaslu. “Tempus fugit”, i especialment quan la intensitat del que hem viscut sobresurt de la normalitat. En un matí com el d’avui, és com si haguéssim despertat d’un somni poc definit, però que tenim la sensació d’haver-lo viscut realment. En qualsevol cas, ens queda el dubte i la nebulosa que ens envolta durant tot el dia, no fa més que aguditzar aquesta sensació d’incredulitat.
Sigui un somni o realitat, el dia d’ahir va ser magnífic i difícil com tots els atacs al cim. Però tinc la sort d’haver-lo viscut amb intensitat, gràcies a haver-me trobat especialment bé de forma. Vull dir amb això, que vaig poder gaudir del cim abastament, amb una sensació de plenitud de facultats com cap altra vegada. Sovint l’esgotament provoca un estat de vaguetat mental i imprecisió, -alhora que una certa urgència per baixar-, que no permet gaudir amb totalitat del moment. El patiment es barreja amb l’alegria de manera desigual, i normalment vivim més del procés de filtre que la memòria estableix sobre els records. Però aquest cop, puc dir que no ha fet falta el citat filtre i que mantinc íntegres les sensacions que vaig viure el dia del cim.
Fred, molt fred des de que vàrem sortir a dos quarts de quatre del Camp 3, situat a 7400 m. Caminar de nit sempre és dur, i hom espera amb impaciència les primeres llums del dia, i els primers raigs de sol. Però en aquest cas l’orientació ens va mantenir a l’ombra fins al mateix cim, així que l’espera d’un petit bri de calor va ser inútil. El vent moderat no tan sols ens congelava les extremitats, sinó que també sembrava un dubte permanent sobre el resultat del nostre esforç: al cim, una ploma de vent semblava arrencar qualsevol possibilitat d’èxit, fins i tot sent-hi tant a prop, una de les derrotes més traïdores que un pot viure a la muntanya.
Però al cap de cinc hores érem gairebé al peu del cim. L’indret és molt curiós. Envoltats d’una boirina fantasmagòrica, des d’un collet neix l’aresta final, que és d’una esveltesa molt dignificant. De fet, molta gent es queda al collet, i com ha passat fins ara, moltes expedicions es donen per satisfetes pujant a un petit cim que hi ha just abans d’arribar-hi. I és que l’aresta imposa, i com sembla ser, molt més a la tardor que a la primavera. De fet, a l’estació de la vida, el cim és una petit torre de roca, mentre que ara, l’enorme quantitat de neu el converteix en una flonja coliflor de neu. Espero a que l’Edurne i l’Asier hi arribin primer mentre els filmo. Després junt amb en Mikel, anem pujant tranquil.lament l’aresta que s’erigeix com un fil espectacular i molt vertiginós sobre les dues bandes del Manaslu. I puc assegurar que es tracta d’una de les arribades a cim més impressionants que he fet mai. De fet, al cim només hi entrem d’un amb un, i com a molt hi cavem dos.
El Mikel baixa. I jo decideixo com és costum, restar-hi una estona tot sol. Sento el cos amb plenitud. El cansament no és intens. Malgrat el poc oxigen sento com m’entra la vida als pulmons. I gaudeixo d’uns moments d’eternitat, envoltat d’abismes per tot arreu, fent equilibris sobre un petit cim de més de vuitmil metres i constatant, que un cop allà dalt, ja mai no tornaré a ser el mateix.

Tags: Al filo de lo Imposible, Edurne Pasabán, Ferran Latorre, Manaslu

L'entrada va ser publicada el dimarts 7 de octubre de 2008 a les %H:%M 01Tue, 07 Oct 2008 13:56:42 +000042. i està arxivat a Alpinisme, Manaslu. Pots seguir els comentaris d'aquesta entrada subscribinte al RSS 2.0. Post deixar un comentari, o trackback desde la teva web.