13 de nov. de 2008
Primera esquiada
El passat dilluns vaig fer la primera esquiada de la temporada. És el primer cop que faig esquí de muntanya tan aviat, així que ho vaig fer més aviat per poder-ho explicar als meus néts que pel plaer de la sortida. I aquesta sensació d’excepcionalitat és una motivació que ja altres vegades m’ha impulsat a sortir de casa. Per exemple, ara farà uns pocs anys, i després d’una d’aquestes llevantades tan contundents vaig aprofitar per pujar al Turó de l’Home i al Matagalls amb esquís. Evidentment que no es tracta d’una gran esquiada, però és fascinant lliscar amb els esquís per un lloc tan atípic, i viure una experiència tan estranya que et transporta a un estat de felicitat producte només d’una sensació d’exclusivitat… Heu fet mai slalom entre els faigs del Montseny? Veure un del indrets més bonics de Catalunya cobert de neu i sotmès a la màgia inquietant de la soledat sòbria de la neu, i gosar transgredir la privacitat de l’hivern amb uns esquís als peus, és un plaer que va més enllà de les sensacions immediates i que ens transporta a un passat d’atàvic impuls cap a l’aventura. Simplement.
Ahir, mentre pujava al Bastiments, tenia les mateixes sensacions. Conquerir el món, o en tot cas aquell tros de territori. El dia magnífic, molta neu o no n’hi hauria d’haver encara. I la certesa de sentir-me plenament feliç. Només per estar allà i deixar que l’escenari entrés ben a dins meu. El Montseny retallat a l’horitzó, la Cerdanya emblanquinant el firmament i la màgia de la neu estesa per les valls i els cims sota un cel sedós . Un bany de bellesa. De sentir-se en consonància amb la natura i el territori. I de creure que per uns instants, a cada gir, dominem la força i l’energia que com una mà oculta manté l’ordre i l’equilibri de tot l’Univers. (Per veure el video clikeu a “Veure Videos”)
