Ferran Latorre

Avui ha passat una cosa molt habitual durant aquesta època: no hem pogut volar. El plantejament inicial era el d’agafar l’avioneta que ens havia de conduir fins a Suketar, el petit aeroport situat al costat de la darrera població més important de la zona, i punt de partida del llarg trekking. De fet, parlar d’aeroport és tot un eufemisme, si tenim en compte que es tracta d’un prat situat en un altiplà molt justet i que gairebé fa equilibris entre dues profundes valls. El fet que faci falta espantar les vaques abans de cada aterratge us donarà una idea definitiva del que tenim entre mans: un vol francament delicat. De fet al Nepal, la majoria dels aeroports de muntanya, amb més o menys bons acabats, són de les mateixes característiques, i l’estadística només acaba de confirma el més previsible, que de tant en tant s’estavella un d’aquests miraculosos aparells.

Així doncs, qualsevol prudència és poca i només es vola si les condicions són excel.lents, encara que he viscut personalment algunes excepcions. Però la primavera posa les coses difícils. A Kathmandu plou cada dia, sobretot per les tardes, i els efectes a la muntanya encara són més accentuats. Ser un país de tanta aigua com aquest és magnífic, però tot té els seus petits inconvenients. Seguirem esperant.

Tags: Kangchenjunga

L'entrada va ser publicada el divendres 3 de abril de 2009 a les %H:%M 06Fri, 03 Apr 2009 18:17:52 +000052. i està arxivat a Kangchenjunga. Pots seguir els comentaris d'aquesta entrada subscribinte al RSS 2.0. Post deixar un comentari, o trackback desde la teva web.