Ferran Latorre

Avui som a Pokara, una petita i agradable ciutat del Nepal i una de les més conegudes, sobretot per tractar-se d’un antic reducte hippy del qual encara sura l’esperit relaxat i certament desinhibit d’aquells anys. Banyada per un llac d’aigües càlides, gairebé termals i d’una quietud de bassa d’oli, bona part de l’Himalaia inclosos tres dels vuitmils, -l’Annapurna, el Manaslu i el Dhaulagiri-, són el teló de fons d’una ciutat entranyable i càlida en tots els sentits. Una de les activitats més relaxants que he fet mai és passar-me hores remant pel llac, d’una quietud silenciosa faraònica, de paradís, gairebé trencant per proa el dibuix emmirallat de les muntanyes de l’Himalaia. L’operació es pot repetir de nit, és clar, encara que en la il·legalitat d’haver de manllevar una barca, cosa fàcil fa uns anys, però imagino que més difícil en l’actualitat. Penseu que el primer cop que vaig ser-hi, fou el 92! Hi he tornat força vegades, i per mi es tracta d’un racó de món molt especial. Encara somric en topar amb alguns indrets, on hi ha dipositada l’empremta de tants records inesborrables!

Demà comença un petit trekking d’aclimatació que ens durà fins a Muktinath. Tornarem a baixar fins a Lete i des d’allà l’helicòpter ens traslladarà fins al Camp base. Serà probablement el dia 15 de Març.

Més coses. Ahir vaig estar amb el Sonam, el nostre afillat a Kàtmandu. Dic nostre perquè el compartim amb la Marga i la Pilarin Bayes. Ja te 14 anys i en fa uns quants que el tenim apadrinat. És tímid i parla poc, el pobre. Em pregunto que deu pensar de mi? El darrer cop que vaig estar amb ell, li vaig regalar un equip complert del Barça i una pilota. I vam jugar a futbol amb la resta de nens de l’orfanat. Va ser el rei per un dia i mentre celebrava els gols, pensava en l’estrany lligam que s’havia establert entre ell i nosaltres, entre el seu país i el nostre, potser entre la Clara -que encara havia de venir- i ell. El pòster del Ronaldhino el tenia a la seva habitació, metàfora de les il·lusions compartides per molts nens del mon, i que em fa pensar en la pel·lícula Invictus, que justament vaig veure en el viatge d’anada. Compartir valors a través de l’esport? Potser sí. Per això el Barça és més que un club, Sonam. Aviat ho podràs comprovar en persona!

Tags: annapurna, invictus, sanum

L'entrada va ser publicada el dimarts 9 de març de 2010 a les 23:33 i està arxivat a annapurna. Pots seguir els comentaris d'aquesta entrada subscribinte al RSS 2.0. Post deixar un comentari, o trackback desde la teva web.