El Camp base del Nanga Parbat és el paradís que sempre m’havien explicat. I sens dubte es tracta de l’emplaçament més agradable i humà de tots els camps en els que he estat fins ara, i ho dic ara amb la certesa de que ja per fi conec els catorze camps bases de les muntanyes més altes del món.

De fet, una de les coses més excitants d’aquesta expedició és que mai havia estat en aquesta muntanya i que gairebé tot és nou. A més a més, l’accés al CB és dels més ràpids que hi ha, i venint del Makalu, que té una de les aproximacions més llargues, s’agraeix de manera especial.

007-Karakorum higway

Des d’Islamabad es condueix per la famosa Karakorum Highway –la carretera que uneix Islamabad amb la frontera xinesa, una carretera que passaria per ser simplement comarcal a casa nostra- durant catorze hores que es fan molt pesades fins a Chilas. El recorregut, parcialment asfaltat, en gran part remunta el gran riu Indo per uns engorjats que fan pànic, tenint en compte que aquí cap cotxe passa la ITV i que els frens són una part essencial per a no acabar dins l’aigua i aparèixer dies més tard flotant per l’oceà índic.

Des del mateix Chilas, amb dos dies de marxa, això sí, intensos, s’arriba al Camp base. La duresa ve donada per la intensa i infernal calorada que es pateix sobretot durant el primer dia. Temperatures de quaranta graus a ple sol posen a prova la resiliència tèrmica humana durant vint i tres quilòmetres de marxa.

Però el destí final val la pena. Com si arribessis ben bé al paradís, el Camp Base s’estableix en un prat preciós, d’un verd com al País Basc, regat de precioses floretes:un oasis enmig del desert, plantat al peu dels imponents quatre-mil metres que ens separen del cim del Nanga Parbat. La blancor impecable de les geleres, el cel d’un blau metàl·lic i la verdor suïssa, tenen la intensitat i la saturació dels dibuixos d’un nen. El contrast és enorme: la calor i la humanitat als prats del Camp base amb d’una de les muralles més imponents del planeta com a teló de fons. Per moltes muntanyes que hagis vist, el vessant del Diamir del Nanga Parbat, tira enrere. Però vist des d’aquest preciós camp base, podríem dir que la cosa es veu d’una altra manera.

011-Trekking