21 de abril de 2010
El dret a dubtar
La polèmica s’ha deslliurat ara, però fa temps que aquests dubtes planegen pels fòrums i ambients alpinístics. De fet, la gènesi de la polèmica va començar a la pròpia Corea, arran de l’aparició de la foto del suposat cim de Eo Sun al Kangchenjunga. Van ser alguns escaladors i alpinistes del país, els mateixos que van posar la seva compatriota al centre de la polèmica.
Vam coincidir amb Miss Oh al Kangchenjunga. Quan va fer cim, sobre les sis de la tarda, jo estava al camp 3 (7100 m) al costat dels meus companys, subjectant les tendes per a que no volessin. La notícia del cim ens va deixar alucinats. Us asseguro que no és gens fàcil fer cim a una muntanya de gairebé 8600 metres amb un temps horrorós després de vint hores d’atac a cim. Així que, a l’endemà, vam pujar el Jorge i jo fins als 7500 metres per a aclimatar una mica i per a rebre als alpinistes, Miss Oh i tres sherpas més, per a oferir-los la nostra ajuda i per descomptat felicitar-los. Jo mateix vaig filmar la felicitació sincera de Jorge a Miss Oh, al voltant dels 7400 metres. A l’endemà, vam baixar al Camp Base, i els vàrem tornar a felicitar.
Així que fins fa uns mesos, crec que mig any, la història va quedar en això. La sorpresa va venir arran dels dubtes dels alpinistes coreans. Tenia entès, per les converses en el Camp Base, que hi havia fotos de cim. De fet, durant la nostra trobada a 7400 m, dos dels sherpas duien càmeres penjant del coll. Però arran dels dubtes engendrats, Miss Oh va convocar una roda de premsa a Corea acompanyat d’un dels sherpas de cim i va rectificar sobre la foto assegurant que no era de cim, sinó que es va fer just per sota, per culpa del mal temps. La foto em va arribar per internet.
I crec novament, que això no és exacte. Si es mira la foto amb detall, es pot intuir que Miss Oh està penjada d’una corda fixa verda, -per la tensió del cordino i per la corda fixa que li passa per sobre del seu peu esquerre (cercle verd)-. Per casualitat vaig trobar una foto de Asier penjat d’aquesta mateixa corda fixa, situada a uns 8350 metres d’altura. De fet, aquesta va ser l’última corda fixa nova instal·lada pels coreans, com ells mateixos han reconegut a Desnivell, doncs van fer una enorme tasca equipant des del Camp 4 (7600 m) fins a uns 8350 metres. A partir d’aquest punt, no hi havia més corda fixa nova. A més, la cornisa de neu que tapa a Miss Oh, no existeix per sota del cim, -repassant les meves fotos de cim cap avall- però sí en la zona de la diagonal -entre els 8250 i els 8400 metres-. A més està el sentit comú: qui es fa una foto de cim, enmig de la tempesta, com va assegurar Miss Oh, a pocs metres del cim? Per què no al cim?. A més, i per a acabar, ara estan les recents declaracions d’alguns sherpas, amics dels sherpas que van acompanyar a miss Oh fins al cim, assegurant que no van arribar al cim.
És veritat que tan sols es tracta de dubtes i que no es pot provar res definitiu. El debat està en si tenim el dret a dubtar. I si ho podem fer públic. No és ni la primera ni l’última vegada que passa això en el món de l’alpinisme. És més, lamentablement, ha estat gairebé una constant. I en aquesta ocasió, tractant-se d’una candidata seriosa a convertir-se en la primera dona a completar els catorze, sabent que és el centre de moltes mirades i contant amb molts mitjans, no és just demanar explicacions?. Es mereixen Edurne Passaven, Gerlinde Kaltenbrunner, Nieves Meroi i tots els alpinistes del món que han renunciat tantes vegades a pocs metres del cim, saber la veritat?
