21 de setembre de 2009
PANDA I ELS VIRUS
No sé per quina absurda raó, però hi ha un virus que ha decidit establir-se dins meu durant una setmaneta. Sent objectius, i veient la mala fila que faig, i tenint en compte que l’oxigenació que li puc propiciar al díscol animalet en qüestió és molt deficient, podria arribar a la mateixa conclusió amb que tantes dones acostumen a referir-se sobre mi: no sé que l’hi troben. Jo tampoc; i la veritat, es que la nostra convivència ha arribat a uns límits d’ una intolerància inacceptables.
Fa tres dies que varem arribar al Camp Base, situat a uns 5300 m, però la veritat es que encara no en tinc cap notícia clara i convincent. Recordo haver plantat la tenda de pressa i corrents i haver-me’hi entaforat sense dilacions. A partir d’aleshores, el meu món s’ha limitat al sostre de la meva tenda, i la promesa que més enllà d’aquest límit hi ha un món extraordinari esperant que algun dia em desperti, i que per algun procés platònic, jo ja conec sense necessitat de veure’l. De fet, si haig de ser sincer, l’explicació pot ser ben senzilla: ja hi he estat dos cops.
Consideracions filosòfiques a part, la realitat es que patir tants dies de convalescència en un Camp Base es un dels pitjors mal tràngols que es poden passar. Cada cop que baixo la cremallera de la tenda i veig el cim desafiant del Shisha em pregunto, si no soc capaç ni d’arribar a la tenda menjador, com puc pretendre ni tan sols acostar-me’hi. No us podeu imaginar l’anulació total en la pròpia fe que pot propiciar el meu nou impertinent inquil·lí. I la veritat, costa de creure que en ple S.XXI, encara no sapiguem com anorrear un simple virus del refredat. El ser viu més simple de la creació, poc més que una banal i trista cadena d’ADN, ens te amb l’ai al cor a gairebé tota la humanitat. Com que sempre he considerat que els veritables científics son els físics teòrics (la resta juguen a cuinetes, o química fàcil, o a experimentar amb ratolins) demanaria a tots els físics del CERN (per proposar un col·lectiu concret) que abandonin per uns dies les seves gairebé esotèriques equacions diferencials de la quàntica, i es dediquin a investigar com carregar-se el virus invasor de la grip. De fet tenen el precedent del gran Feynman, que em sembla que ja va fer de les seves en el camp medicinal a estones lliures.
Ara be, tenint en compte que el mon real i el virtual cada cop son mes convergents, no es descartable del tot que al final sigui un informàtic el que em curi d aquets monumental refredat. Esperarem.
