19 de abr. de 2011
REFLEXIONS DURANT LA PUJA
Escriure és un compromís amb la veritat molt més seriós del que un pot imaginar. Aquest any, després d’estar dedicat més de vint-i-cinc anys al món de l’alpinisme, com a esportista, com a càmera i com a articulista en ocasions, tinc la gran sort i el privilegi de transmetre el que passa pel meu cap en un gran diari, La Vanguardia. Això sembla que a alguns no els agrada. Fins i tot valoren que és injust en relació a altres alpinistes. Segurament no saben que durant aquets més de vint-i-cinc anys he guanyat dos cops el Piolet d’Or, he escalat en tots els continents, vaig escalar amb facilitat vuitè grau i vaig completar rutes d’artificial extrem en solitari. He obert vies als Pirineus, Alps, Groenlàndia, Antàrtida i he escalat set vuitmils, tots sense oxigeno, i un parell d’ells en estil alpí. He escalat 4 vies a la cara nord de les Jorasses, he escalat el Pilar Central de Frêney a l’hivern i dues vies al Pilar de l’Angle, entre moltes altres. Finalment també vaig tenir la sort de posar els peus al cim nord del Gasherbrum IV.
Però alguns aprenents d’alpinistes, que es creuen amb la potestat d’exercir de jutges suprems, et vénen amb la cantarella que l’Everest sense O2 no té cap interès. Que no és innovador. Però és que a cas, hi ha alguna cosa innovador en l’alpinisme de l’actualitat?. Obrir una ruta de Big-Wall a l’Índia o a Baffin, és innovador? No feia Bonatti això mateix fa gairebé 50 anys? Obrir rutes de dificultat en sis-mils, no era una cosa que ja feien els britànics als anys 70?. Escalar a gran rapidesa, no ho van fer ja Messner i Habeler durant els 70? La gent confon el nivell amb la innovació. No dic que moltes de les activitats que es fan actualment siguin difícils i molt remarcables. Però en cap cas són innovadores. I si per a innovació cal fer cas a les estadístiques, resulta que des del 2006 s’han obert multitud de vies difícils, tant de Big-Wall com en estil alpí en muntanyes baixes, però l’Everest no ha estat escalat sense 02 pel seu vessant nepalès. Som nosaltres els innovadors llavors?. Clar que no. Tampoc.
Avui pensava en tot això mentre celebràvem la Puja al CB. Hi ha gent que opina i barreja els conceptes d’una manera malaltissa. Les coses són molt més simples. Tinc la gran oportunitat de fer realitat un somni d’infància. El d’escalar el cim de l’Everest sense 02. I tinc l’oportunitat d’explicar-ho al gran públic. Alguns recriminen que això ja s’ha explicat diverses vegades. No saben que la història de la literatura consisteix a explicar sempre el mateix amb diferents paraules, amb diferents mirades. Jo pretenc donar la meva. Si volgués fama i reconeixement ja hauria escalat l’Everest amb 02, la primera vegada que vaig estar-hi el 1995 –tenia 24 anys, ara tinc 40!-. I les posteriors, el 2000, 2001 i 2007. I no ho vaig utilitzar. Ni tampoc ho faré en aquesta ocasió. I perquè la gent entengui l’envergadura i la il·lusió que representa per a mi aquesta gesta, canviaria tota la meva activitat alpinística, a canvi de posar els peus al cim més bell de la terra, sense 02. Queda clar?
