Aquest no és el final que esperàvem. Al peu de la imponent cara Sud-oest del ShishPangma, l’Asier, el Jean-Ives, l’Adriano i jo, ens barallem una bona estona per construir un trineu que sigui prou consistent. Dos esquís en paral.lel, unes estaques de neu transversals, i un cordino prim que anem passant d’una banda a l’altra, [...]
Finalment hem decidit abandonar. Aquesta ha estat sens dubte una mala tardor. He estat aquí quatre vegades i tal com dicta l’estadística del lloc, normalment a primers d’octubre hi ha una finestra prou bona de bon temps. Però engunay el vent ha entrat molt aviat i no ens ha donat gaires oportunitats. L’any 1992 i [...]
No arriben bones notícies del Shisha. L’expedició torna a estar altra cop al Camp base després de trobar-se amb la desagradable sorpresa de que el vent havia fet desaparèixer el Camp 1. Les previsions no indiquen millores i sembla que en un parell de dies l’equip pots estar ja de tornada. Vent, vent i més [...]
Els dies de mal temps han passat i per fi sembla que tindrem una oportunitat. Aquí, els dies grisos i els cels ennubolats posen un sostre de plom no només al firmament sinó també a les nostres ments. Així, submergits en aquesta opressiva presó mental tothom intenta fugir de la realitat i agafar-se a qualsevol [...]
Avui és el segon dia de veritable mal temps i em sembla pertinet fer un petit repàs del que ha passat fins ara. Finalment, després d’estar malalt els primers dies de Camp Base, vaig baixar a Nyalam, el poble tibetà més proper del qual ja vaig parlar-ne a propòsit del miracle xinès que s’hi ha [...]
El 29 de setembre del 1992, és a dir, fa justament 17 anys, l’Albert Castellet, l’Ernest Bladé, l’Araceli Segarra i jo vam posar els peus al cim central del ShishaPagma, per la via que Loretan, Troillet i Kurtyka van obrir just dos anys abans. Es tractava de la quarta ascensió absoluta a la desconeguda cara [...]
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. | Gestionant amb: WordPress Entra
