Han estat uns dies de bogeria. Vaig sortir el dia 4 al migdia de casa i el dia 7 ja arribava també al migdia a Tingri, localitat tibetana situada a 4200 m, des d’on escric aquestes primeres línies. Ahir a la nit em va costar molt agafar el son, i una certa angoixa no va permetre que m’adormís fins molt entrada la matinada.

De fet tot ben previsible, si es té en compte la combinació explosiva de tres elements força pertorbadors, com poden ser el jet-lag, l’alçada i l’estrès general. Ha estat aquesta la primer vegada que no he tingut temps ni de sortir a passejar per Kathmandu. La tarda del dia 4 la vaig passar reunit amb l’agència i refent l’equipatge que havia vist per darrera vegada al Camp Base del Lhotse, feia tres mesos, i que havia fet un viatge inútil d’anada i de tornada al Pakistan. Tot estava en bones condicions, però calia posar ordre, destriar ben bé només tot allò estrictament necessari, rentar la roba i comprovar que tota la tecnologia funcionés, després de tants dies de trajectes sense gaire bon tracte.
L’endemà a les cinc del matí sortia cap a Nyalam, el primer poble tibetà un cop passada la frontera, per reunir-me amb la resta del meu grup que ja hi portaven dos dies aclimatant. Els seus 3800 metres són un bona opció per a començar a establir les bases d’una bona aclimatació. Però el pla establert deia que al dia següent calia seguir, i a la Xina, això de que cadascú vagi pel seu compte i al seu ritme no està gaire ben vist que diguem, i menys en terra tibetana. Així que ja ajuntat al grup, el dia 7 arribava a Tingri al migdia, amb un cert mareig al cap i amb una falta d’oxigen encara prou suportable.



Ahir a la nit, sense poder dormir, el cap no parava de donar voltes, amb l’afegit del neguit per com estaria l’endemà. Una ensopegada amb l’aclimatació, per un certa precipitació, podria ser fatal. Per sort però, tot i haver dormit només tres hores, m’he despertat bé i com acostuma a passar, els moments difícils un cop superats, donen lloc a premis justament satisfactoris: he pogut gaudir un cop més d’una jornada fotogràfica extraordinària en aquest lloc tan emblemàtic i extraordinari del Tibet. Espero que us agradin les fotos.

Demà arribem al Camp Base Xinès (4800 m) on hi estarem un parell de dies, fins sortir definitivament cap al Camp Base (5600 m), que està situat a dos dies de camí.