Ja fa dos dies que estem al Hillary Camp, o camp base baix, situat a 4800 metres, i ahir vàrem complir un objectiu que a la Núria i a mi ens havíem promès des de casa: pujar al Camp 1 de la ruta japonesa al Maklau. Ja hi havia estat l’any passat, i ja des d’aleshores es va convertir com un lloc d’obligat pelegrinatge, sobretot per la Núria. La via japonesa és la que l’any 1976 va completar l’expedició manresana, amb el cim del Jordi Camprubí. Digueu-me romàntic, però pujar-hi suposa un gest d’homenatge a aquella gent, i un manera de demostrar-los la meva admiració. Pujar al Makalu l’any 1976 em sembla estratosfèric. En vaig parlar precisament amb el Campru la tardor passada, al seu refugi del Pedra, i poder compartir amb ell les seves vivències em sembla una experiència entranyable, d’aquelles que transmeten els gran valors entre les generacions.

4.Makalu

Per altra banda, avui el grup de trekking de Tarannà que ens ha acompanyat fins al CB, ha marxat cap al Khumbu, i l’acomiadament ha estat molt emotiu. Han estat molts dies junts entre un ambient magnífic i ara ens queda un cert buit.
Amb la Núria tot bé, divertida i inquieta com sempre. Li haig de posar fre. Només que la tecnologia ens porta de bòlit. Aquest any les telecomunicacions del Thuraya van molt més lentes que l’any passat i ens limita molt la feina. I en aquest sentit patim força. Però hi posarem remei com sigui. Aquesta és una carrera d’obstacles de tot tipus!

6.Pujant a la ruta Japonesa