Una màxima molt recurrent al món de la muntanya diu que una retirada a temps és una victòria. I aquesta dita és aplicable a moltes facetes de la vida, tot i que mai les derrotes o les victòries són del tot completes.
Tot això bé a compte de que, finalment, he pres la decisió de no participar a l’expedició hivernal al Nanga Parbat, i que tenia prevista la sortida el proper 22 de desembre, prèvia fase d’aclimatació a l’Argentina.
Les raons que m’han dut a prendre aquesta decisió són molt variades, contraposades, i com passa sempre, difícils de quantificar. Aspectes purament esportius, qüestions personals d’àmbit familiar, i altres raons de menys pes, són les que m’han empès a prendre aquest decisió.
Ara em toca agrair l’esforç de tanta gent que ha col·laborat per a fer possible el projecte, encara que finalment no hagi sortit endavant. I sobretot desitjar molta sort als meus companys d’expedició, l’Alex Txicon, el Daniele Nardi, el Janusz Golab i l’Ali Sadpara. El meu recolzament i la meva estima cap a ells és absoluta.