Finalment ahir vaig tornar al Camp Base després de passar dos nits a Dingboche. Y sembla que m’ha anat bé, ja que tinc la impressió que estic millor, encara que no del tot recuperat. Com podreu llegir en l’article de La Vangurdia, la primavera ha arribat al peu de l’Everest. A Dingboche comencen a regar els camps i l’olor a terra humida, les fragàncies seques dels matolls, i la presència de les primeres floretes són un regal que fa reviure un mort. Després de molts dies a la glacera que et van apagant a poc a poc, aquests petits detalls et tornen a la vida.

Aquí al Camp Base també hi ha notícies fresques. La més important és que un dia com avui, de fa 33 anys, Peter Habeler i Reinhold Messner van ser els primers en escalar l’Everest sense Oxígen. Els que em coneixeu ja sabeu la meva particular història d’amor amb Peter Habeler (https://www.ferranlatorre.com/2011/01/viatge-al-meu-peter-habelerviaje-a-mi-peter-habeler/), i de fet havíem de coincidir al Camp Base, ja que ell venia guiant un trekking. Però malauradament va haver de marxar abans d’hora i no va poder arribar fins al Camp Base. Un simpàtic missatge portat per uns excursionistes deia “Ferran I couldn’t reach BC. See you in Austria!”. Tan és, he estat amb ell tots aquest dies, ja que he rellegit el seu llibre un altre cop. El darrer va ser quan tenia dotze anys.

La segona notícia és que un grup de sherpes i algun occidental han fet cim, i han equipat part de l’atac al cim amb corda fixe. Això, de veritat em sembla extraordinari, per la diligència i l’energia que hi han posat.

El nostre objectiu és el de pujar demà al Camp 2 per passar la següent nit al Camp 3 (7300 m). La idea és baixar l’endemà directament al Camp Base, però si em trobo bé, m’agradaria fer una punta d’alçada fins on arribi amb dos motius: el primer, aclimatar una mica més, el segon, perquè em fa il·lusió veure més aprop l’Everest i posar-me a prova, caminar, notar l’aire escàs dins els meus pulmons, en un exercici de recerca de complicitats i de sintonia amb l’esperit d’aquesta muntanya. Un exercici de flirteig? Potser sí. Tan de bo l’Everest aquest cop es deixi.

(Foto: Petjades a la Vall del Silenci)