La tarda està preciosa i a Payu acaben d’esvair-se les últimes clarors crepusculars, mentre que en la llunyania els raigs de sol prenen foc a les altes i afilades agulles de les Catedrals del Trango. Aquest lloc marca l’entrada a la Glacera del Baltoro, un dels més extensos de la terra. Quatre dies més de marxa pel cor d’aquest mar de gel ens conduiran fins al Camp Base dels Gasherbrum, situat a uns 5000 metres, i al peu del meu pròxim objectiu: intentar escalar dos dels sis cims que donen nom al circ dels Gasherbrum. Es tracta dels Gasherbrum I i II, de 8035 i 8068 metres respectivament.

Enrere queden quinze dies de descans a casa, després de tornar d’una llarga i dura expedició a l’Everest sense oxigen. Dues setmanes que han passat volant i en les que he recuperat la moral i l’empenta per tornar a emprendre un altre viatge. No ha estat fàcil. Només la tenacitat i el propi compromís amb el projecte m’han elevat per sobre de la dificultat de superar la decepció de l’Everest. Però és necessari emfatitzar que això ha estat possible sobretot gràcies al suport de dos elements molt valuosos, sense els quals hagués estat encara més difícil emprendre el vol. En primer lloc el suport de la meva família, dels meus amics i de molts seguidors que no conec. Especialment de l’Ivonne, la meva companya, que va ser la primera que em va animar a sortir una altra vegada de expedició, tot i els dos mesos recents fora de casa. I he de confessar que si en algun moment hagués descobert algun indici de contrarietat o qualsevol insinuació de dubte en l’expressió de la seva mirada, crec que no podria haver reunit tota la força necessària per poder marxar de nou. Podria haver estat així, però en el fons oceànic i blavós dels seus ulls vaig descobrir l’àncora on poder fixar la meva atordida i desconcertada nau, i poder així emprendre aquest nou viatge. En segon lloc, la comprensió i el suport incondicional dels meus patrocinadors. Tots han estat al meu costat després del desenllaç final de l’expedició a l’Everest. De fet, amb ells compartia, abans de començar aquest projecte, el compromís que més enllà dels resultats, el més important consistia a preservar els valors que haurien de seguir il • luminant aquest esport ,-que és alguna cosa més que un esport-, malgrat la persistent insistència d’alguns en convertir-lo sense més, en un tauler on es competeix sense pietat. Aquests valors són els que pretenc protegir com el tresor més preuat, i espero no defraudar la gent que em segueix ni sobretot a mi mateix. Vaig descobrir la muntanya, i tot el bo que l’home podia somiar realitzar-hi, quan tenia dotze anys. I vull pensar que la innocència i la puresa d’aquells dies meravellosos segueix alimentant el meu cor i el desig de tornar una i altra vegada a llocs com aquest. Per respecte als homes, a la resta d’homes d’aquest món, i per respecte a la bellesa que aquest planeta ens ofereix cada dia, en els racons més insospitats o en llocs tan superbs i enlluernadors com aquest.

Comença aquesta aventura doncs. I ho faig amb forces renovades i amb la il.lusió de trepitjar aquestes cims, que ens pertanyen a tots, però especialment a la gent tan meravellosa que des aquestes valls ens acullen cada any. Gràcies doncs novament a tots els que seguiu empenyent amb mi.