Ara que la premsa ha fet públics nombrosos rumors sobre les opinions de la Federació Coreana i de Miss Hawley, ha arribat el moment de fer un resum detallat dels fets i les dades, que per a major claredat, he ordenat en els següents punts:

1-Miss Oh va pujar al Kangchenjuna un dia de temps infernal, acompanyada per tres xerpes molt forts alguns dels quals ja havien pujat al cim. Portaven càmeres de foto i video. Van baixar les seves ampolles d’oxigen.

L’horari va ser una mica estrany, ja que van tardar molt més en arribar a la Diagonal que per fer el tram final, molt més lent en general. Com va ser reconegut per l’expedició, van col·locar corda fixa des del Camp IV fins a 8350 m aproximadament; una mica abans del mur difícil. Així ho vam poder comprovar nosaltres mateixos, uns dies més tard. A partir d’aquest punt van utilitzar restes de cordes velles. Aquests són tan sols fets, i de cap manera i com és obvi, ni horaris ni mal temps són proves suficients per dubtar del cim.

2- El nostre grup va pujar al Kangchen uns dies després, al costat de Miss Go, el seu amic Mr. Kim, i dos Noruecs. El nostre grup va ser l’últim en arribar al cim.

3- Fins ara, és a dir, any i mig després del cim, tan sols disposem d’una foto de 65 Kb (Foto 1) de cim al Kangchenjunga. Impossible analitzar-la a fons. Encara que els mitjans especialitzats li han demanat reiteradament aquesta mateixa foto o altres en qualitat total a més dels videos que Miss Oh va assegurar tenir, fins ara s’ha negat en rotund a facilitar-los.

4- Evidentment, ningú de la nostra expedició, durant uns mesos, no va dubtar del  seu cim. És més, el vàrem cel.lebrar conjuntament al Camp Base. Record que el dia que baixaven del cim, el Jorge i jo vam pujar a rebre’ls a 7500 m, i que alguns xerpes portaven càmeres penjant.

5- Els dubtes van començar a Corea uns mesos després de l’expedició. A nosaltres ens va arribar la foto del cim de Miss Oh. Al principi vaig pensar que podia estar feta al final de la travessa (Foto 2, Punt 1). Però mirant amb detall hi ha dues coses que no em van quadrar. En primer lloc la corda fixa verda que li passa per sobre del seu peu esquerre (si un s’hi fixa bé, per la tensió del cordino de l’arnès, es pot intuir que està tirant d’alguna cosa). I després aquesta cornisa que li tapa mitja cama, inexistent en aquesta zona. Jo tinc diverses fotos fetes en aquest mateix indret (Foto 3). Aquest lloc està a uns 15-20 metres lineals del cim. Vaig trobar a més una foto meva (Foto 4) feta a l’Asier a uns 8350 m, on es pot veure la corda verda. El lloc està indicat a la Foto 2, Punt 2. Com els mateixos coreans van admetre que van posar corda fixa només fins a aquest punt on és l’Asier (com així vam poder comprovar), i la corda és del mateix color que la foto de cim de Miss Oh (Foto 1) vaig pensar que la foto podia estar presa en aquesta zona.

6- Miss Oh dóna una conferència junt amb el seu xerpa i admet que la foto no està presa al cim sinó una mica (“a litle bit down”) per sota. I que després de fer-se la va seguir fins al cim.

7- DESNIVEL pregunta a Miss Oh per quina raó no surten les ampolles d’oxigen a la foto de cim, i respon que no n’hi havia, i que les ampolles que vam veure nosaltres, segurament les deixaria Miss Go durant el nostre dia de cim. (respostes disponibles a DENIVEL).

8- Al cim hi havia 4 ampolles. Dos en al mateixa cim i dos per sota d’ella (Foto 3). Això desmenteix, com jo sospitava, que la foto de Miss Oh estigui feta en aquest lloc (Foto 2, Punt 1), perquè en aquest cas hagués vist les ampolles d’oxigen. També podria ser que no les hagués vist. Però la pregunta és: a 15 metres del cim sabent el que et jugues, i a més en un lloc tan incòmode, et fas la foto de cim?.

9- Un dels Noruecs, Jon Gangdal, afirma a DESNIVEL que aquestes ampolles d’oxigen ja estaven al cim quan van arribar. I diversos alpinistes admeten que fa anys que hi són.

10- Un dels Xerpes que va pujar al cim amb Miss Oh, Nurbu xerpa, confessa a Edurne que no van arribar al cim i que es van quedar just abans del ràpel. (Foto 2, Punt 3). De fet, pel record que en tinc, bastant clar, la foto podria haver estat feta allà. Però això és una conjectura.

11- Miss Hawley i la Federació Coreana posen en dubte el cim de Miss Oh.

CONCLUSIÓ:

1-. A Miss Oh li demanaria que ens enviï una foto de qualitat decent del cim i que ens digui exactament on va ser presa. Per què portem un any i mig, i malgrat les reiterades demandes de molts mitjans de comunicació, encara no ens l’ha enviat?. I els xerpes ens han d’explicar per quina raó hi ha dues versions contradictòries.

2- Amb tot això no es pot afirmar al 100% que Miss Oh no pugés al cim. Però crec que hauria d’aclarir alguns dels dubtes aquí exposats, perquè comença a haver-hi massa contradiccions.

3- En la meva opinió, i això ja és pura conjectura, és possible que els xerpes arribessin al punt del Ràpel (foto 2, Punt 3) i que asseguressin a Miss Oh que aquell lloc era el cim. Una opció possible donada l’enorme duresa de la seva ascensió, que va ser molt llarga i amb mal temps.

4- La situació és trista per a tots, i espero que es resolgui com més aviat millor. Però potser ens quedi el dubte per sempre.