FERRAN LATORRE
No tinc una professió, tinc una vocació
Parla català i castellà com a llengües maternes, anglès, francès a nivell alt, i italià i alemany a nivell bàsic i és guia d’alta muntanya.
PIOLETS D’OR
VUIT MILS CORONATS
- Annapurna (8.091 m)- 29 d’abril de 1999
- Shisha Pangma (8013 m) – 4 d’octubre de 2005
- Broad Peak (8.051 m) – 12 de juliol de 2007
- Dhaulagiri (8.167 m) – 1 de maig de 2008
- Manaslu (8.156 m) – 5 d’octubre de 2008
- Kangchenjunga (8.586 m) – 18 de maig de 2009
- Gasherbrum II (8.035m) – 31 de juliol de 2012
- Lhotse (8.516 m) – 22 de maig de 2013
- Cho Oyu (8.201m) – 26 de setembre de 2013
- K2 (8.611 m) – 26 de juliol de 2014
- Gasherbrum I (8080 m) – 24 de juliol de 2015
- Makalu (8481 m) – 23 de maig de 2016
- Nanga Parbat (8126 m) – 25 de juliol de 2016
CÀMERA PROFESSIONAL
Res és impossible

Ha tingut l’oportunitat de filmar grans escaladors, com Juanito Oiarzábal, Iker Pou, Yosune Bereciartua i Edurne Pasaban.
Durant tres anys va treballar al Centre de Recursos Humans de General Motors EUROSITE, en activitats d’outdoor training.
En la actualitat, escriu a tots el mitjans especialitzats, DESNIVEL i VÈRTEX, i ho va fer en l’extingit EXTREM. Col•labora periòdicament al diari El 9Nou i també a LA VANGUARDIA. Ha escrit el llibre “CONVERSACIONES CON MAURICE HERZOG” (Ed. Desnivel) i ha guanyat el premi de periodisme de Muntanya del Festival Internacional de Torelló.
Ferran Latorre treballa com a conferenciant des de fa més de vint anys, i ha realitzat més de 200 conferències per a clubs i per a empreses.
ESCALADA EN ROCA I GEL
Tot va començar al Parc Natural d’Aigüestortes
- Vaig escalar el meu primer 8a a Siurana (Anabólica, 8a), quan tenia 19 anys (1990).
- El meu primer A5 (ara A4+), el 1995 a Montserrat: la mítica Mirall Impenetrable.
- He escalat un màxim de dificultat de 8b i 7c+ a vista.
- Durant uns anys vaig escalar diverses vies en solitari, com Bailando con Plomos (250 m, A4), o Kafarnau (200 m, A3), entre moltes altres.
- De tots aquells anys guardo un especial record d’algunes escalades efectuades amb bons amics i excel·lents escaladors, com A traversa il Pesce (900 m, 7b+), a les Dolomitas (Marmolada), junt al gran Josep Lluís Moreno, o Sant Benedictes (250 m, 7a+/A4+), a Montserrat amb un gran escalador i millor personatge, Xavi Fernández.
- També fou molt especial obrir Mixed Emotions (700m, A3/75º), al Vignemal, amb un dels meus millors amics i segurament l’escalador que més he admirat, Pere Vilarasau.
- I per últim la meva primera gran hivernal, la Bellefon del Vignemal, amb Manel de la Matta.

8a, Siurana

Saint Benedictes

A traversa, il Pesce
He d’agrair l’ajuda durant aquells primers anys a una sèrie d’escaladors i alpinistes que per a mi són molt especials, la majoria vinculats al Club que em va veure créixer: Xavi Rodríguez, Josep Lluís Sasot, Josep Lluís Moreno, Manel de la Matta, Albert Ibáñez, Josep Castellet, Albert Castellet, Ernest Bladé, Xavi Lamas, Ricard Dalmau, Joan Olivé, Carles Vallès, Joan Quintana, Joan Jover, Francesc Carulla, Adrià Zamel. Segur que me n’oblido uns quants, però haig de reconèixer que sense ells no estaria aquí ni hagués escalat el que he pogut escalar. A més a més, com és lògic, vaig fer grans amics com en Joan Campanyà, Xavi Amat, Roger Besora, Víctor Domènech, Oriol Pascual i tota la gent tan especial i única de Sant Benet (Montserrat), sobretot Francisquillo. De tots els que he mencionat, alguns ja no són físicament entre nosaltres, però la seva ànima i el seu esperit m’envolten contínuament.

ALPINISME
El meu cor està a l’alta muntanya
- Mont Blanc (4807): Integral de Peuterey, Major, Frêney, Pilier Rouge du Brouillard (7a/A3), Bonatti-Gobbi (Pilier de l’Angle), Boivin-Vallençant (P. de l’Angle).
- Grandes Jorasses, Cara Nord: Esperó Walker, Esperó Croz (1ª hivernal estatal), MacIntyre-Colton (tardor), Linceul.
- Altres: Droites Cara Nord (goulotte Jackson), Courtes Cara Nord, Dru Cara Nord, Aiguille Sans Nom (Brown-Pattey).

- Vignemal: Bellefon a l’hivern amb Manel de la Matta, obertura hivernal de Mixed Emotions (700m, A3/75º), amb Pere Vilarasau.
- Altres: Obertura hivernal de Jiddix a la nord del Margalida amb Pere Vilarasau, l’hivernal a la cara Nord del Midi d’Ossau amb A. Castellet, E. Baldé, A. Segarra i N. Bohigas, la Integral a Gavarnie, sortint per la Cara Nord de la Torre de Marboré, en 9 hores, amb Daniel Lanne.

VIATGES I EXPEDICIONS
Fer el cim és tot un viatge
juliol 2015
Gasherbrum I (8.080m)
CIM! Vaig coronar el Gasherbrum I al juliol del 2015, sumant així el meu 11è vuit mil.
març 2015
K2 (8.611 m)
CIM! Després de més de 15 hores d’esforç extrem vaig aconseguir sumar el meu 10è vuit mil al juny del 2014.
Cho Oyu (8.201m)
CIM! Vaig coronar la sisena muntanya més alta del planeta al setembre del 2013, sumant així el meu 9è vuit mil.
Lhotse (8.516 m)
CIM! Juntament amb Enric Llonch varem aconseguir coronar el cim de la quarta muntanya més alta del planeta després de 8 hores d’ascensió.
Kanchenjunga (8.586 m)
CIM! Amb Edurne Pasabán i Juanito Oyarzábal al 2010, en la nostra última expedició per “Al filo de lo imposible”.
Gasherbrum IV (7.925 m)
CIM! Amb Alberto Iñurrategui, J.C. Tamayo, Mikel Zabalza i Juan Vallejo. Ascensió de la Ruta Americana.
Pilar Central del Frêney (Mt Blanc)
Tot i que fórem transportats en helicòpter, tinc un record magnífic d’haver passat uns dies de Nadal amb J.C. Tamayo i Mikel Kabalza en aquesta ruta tan mítica.
Dhaulagiri (8.167 m)
CIM! Amb Edurne Pasaban i Iván Vallejo (el seu catorzè “vuit mil”).
Broad Peak (8.047 m)
CIM! Amb Edurne Pasaban, Ivan Vallejo i Silvio Mondinelli, entre d’altres. Aquest darrer concloïa amb aquesta ascensió el seu catorzè “vuit mil”.
Everest (8.848 m)
Intent en estil alpí al Corredor Horbein amb Juan Vallejo i Alberto Iñurrategui. Vaig arribar als 8200 m.
Kangchenjunga (8.586 m)
Amb Juan Vallejo, Mikel Zabalza i Yosu Bereciartua, vàrem arribar als 8500 m, però ens haguérem de retirar per culpa d’una tempesta sobtada.
ShishaPangma Principal (8.012 m)
Amb J.C. Tamayo i J. Vallejo varem escalar la cara Sud-oest per la ruta britànica (Scott), en dos dies.
K2 (8.611 m)
Vaig participar en l’ascensió de J.Oiarzábal, J. Vallejo, M. Zabalza y E. Pasaban, encara que sense cim. Em vaig quedar a l’espatlla, a 7900m.
Illes Georgias del Sud
Vàrem refer la ruta de Shackleton i vam escalar el cim més alt de l’Illa, el Mt. Paget, en un ambient àrtic molt rigorós i salvatge.
Groenlàndia
Obertura d’una nova ruta Negra Rosa (700m, 6b/A2) al Nulamasortoq (cara sud).
Kirgizstan
Obertura d’una nova ruta (500m, A3/6b) a prop del Kizil Asker.
Antàrtida
Terra de la Reina Maud. En un dels indrets més allunyats del món vàrem obrir diferents vies d’escalada a les parets del Kintanna, Stetind i Holtana.
Everest (8.846 m)
Vaig escalar l’aresta Nord fins als 8700 m sense oxigen dues vegades.
Makalu (8.465 m)
Vàrem escalar el Pilar Oest fins als 7600 m, encara que no vàrem arribar al cim per mal temps.
Annapurna (8.091 m)
CIM! El meu segon “vuit mil” en companyia de J. Oiarzábal y J. Vallejo. Juanito concloïa així els catorze “vuit mil”.
ShishaPangma Central
CIM! L’any 1992, amb 21 anys, vaig escalar amb l’Araceli Segarra el ShishaPangma Central (8008 m) el meu primer “vuit mil”.