FERRAN LATORRE

No tinc una professió, tinc una vocació

Nascut a Barcelona el 18 d’octubre del 1970. Va estudiar fins a COU a l’escola AULA Europea. Seguidament va cursar Enginyeria Industrial Superior a l’ETSEIB (UPC), fins al quart curs. Va estudiar al CEV de Barcelona els cursos d’Operador de càmera i de Post-Producció. I el curs d’iniciació a la Fotografia a l’IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya).
Parla català i castellà com a llengües maternes, anglès, francès a nivell alt, i italià i alemany a nivell bàsic i és guia d’alta muntanya.

PIOLETS D’OR

Piolet_dor_alps

1995. Obertura de vies de dificultat als Alps amb Patrick Gabarrou

Piolet_dor_gIV

2008. 5ª Ascensió mundial al Gasherbrum IV (7925 m)

VUIT MILS CORONATS

  • Annapurna (8.091 m)- 29 d’abril de 1999
  • Shisha Pangma (8013 m) – 4 d’octubre de 2005
  • Broad Peak (8.051 m) – 12 de juliol de 2007
  • Dhaulagiri (8.167 m) – 1 de maig de 2008
  • Manaslu (8.156 m) – 5 d’octubre de 2008
  • Kangchenjunga (8.586 m) – 18 de maig de 2009
  • Gasherbrum II (8.035m) – 31 de juliol de 2012
  • Lhotse (8.516 m) – 22 de maig de 2013
  • Cho Oyu (8.201m) – 26 de setembre de 2013
  • K2 (8.611 m) – 26 de juliol de 2014
  • Gasherbrum I (8080 m) – 24 de juliol de 2015
  • Makalu (8481 m) – 23 de maig de 2016
  • Nanga Parbat (8126 m) – 25 de juliol de 2016

CÀMERA PROFESSIONAL

Res és impossible

Va treballar 14 anys com a càmera al programa de TVE “Al Filo de lo imposible”. Ha dut a terme expedicions per tot el món: Àsia, Groenlàndia, Antàrtida (Terra de la Reina Maud), Georgies del Sud, EUA, etc…
Ha tingut l’oportunitat de filmar grans escaladors, com Juanito Oiarzábal, Iker Pou, Yosune Bereciartua i Edurne Pasaban.
Durant tres anys va treballar al Centre de Recursos Humans de General Motors EUROSITE, en activitats d’outdoor training.
En la actualitat, escriu a tots el mitjans especialitzats, DESNIVEL i  VÈRTEX, i ho va fer en l’extingit EXTREM. Col•labora periòdicament al diari El 9Nou i també a LA VANGUARDIA. Ha escrit el llibre “CONVERSACIONES CON MAURICE HERZOG” (Ed. Desnivel) i ha guanyat el premi de periodisme de Muntanya del Festival Internacional de Torelló.

Ferran Latorre treballa com a conferenciant des de fa més de vint anys, i ha realitzat més de 200 conferències per a clubs i per a empreses.

ESCALADA EN ROCA I GEL

Tot va començar al Parc Natural d’Aigüestortes

Abans que res, és important recalcar que vaig començar en això com gairebé tothom: de la mà de l’excursionisme i, sobretot, a través del meu pare i de l’escola on vaig estudiar, que va cometre la temeritat de portar-nos una setmana sencera de passeig pel Parc Natural d’Aigüestortes. No em puc oblidar dels estimats professors Sr. Bofarull i Sr. Cairó. El meu primer “tres mil” va ser la Punta Alta (3.014m), a prop de l’Estany Negre, amb els que ara són els meus amics d’infantesa i de l’ànima. He tingut la sort que un dels indrets més bonics del món, el refugi “Ventosa i Calvell” i tot el seu entorn, s’hagi convertiy des d’aleshores en un dels llocs més especials de la meva vida. Amb catorze anys els meus pares em van fer soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), el Club més important de Catalunya i on el que em vaig formar plenament com escalador i alpinista, això sí, passant prèviament per la secció de joves, en la que bàsicament practicàvem excursionisme i fèiem un tast d’alta muntanya. Vaig començar a escalar bastant jove per l’època, amb 14 anys, de la mà del CADE (Centre Acadèmic d’Escalada del CEC), coincidint amb l’eclosió de l’escalada esportiva.
  • Vaig escalar el meu primer 8a a Siurana (Anabólica, 8a), quan tenia 19 anys (1990).
  • El meu primer A5 (ara A4+), el 1995 a Montserrat: la mítica Mirall Impenetrable.
  • He escalat un màxim de dificultat de 8b i 7c+ a vista.
  • Durant uns anys vaig escalar diverses vies en solitari, com Bailando con Plomos (250 m, A4), o Kafarnau (200 m, A3), entre moltes altres.
  • De tots aquells anys guardo un especial record d’algunes escalades efectuades amb bons amics i excel·lents escaladors, com A traversa il Pesce (900 m, 7b+), a les Dolomitas (Marmolada), junt al gran Josep Lluís Moreno, o Sant Benedictes (250 m, 7a+/A4+), a Montserrat amb un gran escalador i millor personatge, Xavi Fernández.
  • També fou molt especial obrir Mixed Emotions (700m, A3/75º), al Vignemal, amb un dels meus millors amics i segurament l’escalador que més he admirat, Pere Vilarasau.
  • I per últim la meva primera gran hivernal, la Bellefon del Vignemal, amb Manel de la Matta.

8a, Siurana

Saint Benedictes

A traversa, il Pesce

He d’agrair l’ajuda durant aquells primers anys a una sèrie d’escaladors i alpinistes que per a mi són molt especials, la majoria vinculats al Club que em va veure créixer: Xavi Rodríguez, Josep Lluís Sasot, Josep Lluís Moreno, Manel de la Matta, Albert Ibáñez, Josep Castellet, Albert Castellet, Ernest Bladé, Xavi Lamas, Ricard Dalmau, Joan Olivé, Carles Vallès, Joan Quintana, Joan Jover, Francesc Carulla, Adrià Zamel. Segur que me n’oblido uns quants, però haig de reconèixer que sense ells no estaria aquí ni hagués escalat el que he pogut escalar. A més a més, com és lògic, vaig fer grans amics com en Joan Campanyà, Xavi Amat, Roger Besora, Víctor Domènech, Oriol Pascual i tota la gent tan especial i única de Sant Benet (Montserrat), sobretot Francisquillo. De tots els que he mencionat, alguns ja no són físicament entre nosaltres, però la seva ànima i el seu esperit m’envolten contínuament.

ALPINISME

El meu cor està a l’alta muntanya

Si bé és cert que l’escalada fou la meva principal activitat i la base de la meva formació, sempre he combinat l’escalada amb el muntanyisme. Malgrat l’enorme seducció de l’escalada esportiva per a un jove lleugeret de pes como jo, la fascinació per l’alta muntanya fou el que realment em va impulsar a posar els peus en aquest món. Els meus ambients preferits eren els Pirineus i els Alps, sobretot el magnífic massís del Mont Blanc, un indret molt especial per a mi que, malgrat la multitud, considero un dels llocs més bonics del món. Els Alps foren per a mi l’escola definitiva d’aprenentatge, i bastant jove vaig escalar rutes al Mont Blanc com les següents:
  • Mont Blanc (4807): Integral de Peuterey, Major, Frêney, Pilier Rouge du Brouillard (7a/A3), Bonatti-Gobbi (Pilier de l’Angle), Boivin-Vallençant (P. de l’Angle).
  • Grandes Jorasses, Cara Nord: Esperó Walker, Esperó Croz (1ª hivernal estatal), MacIntyre-Colton (tardor), Linceul.
  • Altres: Droites Cara Nord (goulotte Jackson), Courtes Cara Nord, Dru Cara Nord, Aiguille Sans Nom (Brown-Pattey).
D’aquestes ascensions, recordo particularment a Albert Ibáñez (Integral), Joan Amils (MacIntyre-Colton, Brown Pattey, Walker y Boivin Vallençant), Josep Lluís Moreno (Brouillard), i Ernest Bladé (Droites). De les ascensions al Pirineu, potser més especials que les dels Alps, guardo també un gran record de les següents:
  • Vignemal: Bellefon a l’hivern amb Manel de la Matta, obertura hivernal de Mixed Emotions (700m, A3/75º), amb Pere Vilarasau.
  • Altres: Obertura hivernal de Jiddix a la nord del Margalida amb Pere Vilarasau, l’hivernal a la cara Nord del Midi d’Ossau amb A. Castellet, E. Baldé, A. Segarra i N. Bohigas, la Integral a Gavarnie, sortint per la Cara Nord de la Torre de Marboré, en 9 hores, amb Daniel Lanne.

VIATGES I EXPEDICIONS

Fer el cim és tot un viatge

juliol 2015

Gasherbrum I (8.080m)

CIM! Vaig coronar el Gasherbrum I al juliol del 2015, sumant així el meu 11è vuit mil.

març 2015

K2 (8.611 m)

CIM! Després de més de 15 hores d’esforç extrem vaig aconseguir sumar el meu 10è vuit mil al juny del 2014.

Cho Oyu (8.201m)

CIM! Vaig coronar la sisena muntanya més alta del planeta al setembre del 2013, sumant així el meu 9è vuit mil.

Lhotse (8.516 m)

CIM! Juntament amb Enric Llonch varem aconseguir coronar el cim de la quarta muntanya més alta del planeta després de 8 hores d’ascensió.

Kanchenjunga (8.586 m)

CIM! Amb Edurne Pasabán i Juanito Oyarzábal al 2010, en la nostra última expedició per “Al filo de lo imposible”.

Gasherbrum IV (7.925 m)

CIM! Amb Alberto Iñurrategui, J.C. Tamayo, Mikel Zabalza i Juan Vallejo. Ascensió de la Ruta Americana.

Pilar Central del Frêney (Mt Blanc)

Tot i que fórem transportats en helicòpter, tinc un record magnífic d’haver passat uns dies de Nadal amb J.C. Tamayo i Mikel Kabalza en aquesta ruta tan mítica.

Dhaulagiri (8.167 m)

CIM! Amb Edurne Pasaban i Iván Vallejo (el seu catorzè “vuit mil”).

Broad Peak (8.047 m)

CIM! Amb Edurne Pasaban, Ivan Vallejo i Silvio Mondinelli, entre d’altres. Aquest darrer concloïa amb aquesta ascensió el seu catorzè “vuit mil”.

Everest (8.848 m)

Intent en estil alpí al Corredor Horbein amb Juan Vallejo i Alberto Iñurrategui. Vaig arribar als 8200 m.

Kangchenjunga (8.586 m)

Amb Juan Vallejo, Mikel Zabalza i Yosu Bereciartua, vàrem arribar als 8500 m, però ens haguérem de retirar per culpa d’una tempesta sobtada.

ShishaPangma Principal (8.012 m)

Amb J.C. Tamayo i J. Vallejo varem escalar la cara Sud-oest per la ruta britànica (Scott), en dos dies.

K2 (8.611 m)

Vaig participar en l’ascensió de J.Oiarzábal, J. Vallejo, M. Zabalza y E. Pasaban, encara que sense cim. Em vaig quedar a l’espatlla, a 7900m.

Illes Georgias del Sud

Vàrem refer la ruta de Shackleton i vam escalar el cim més alt de l’Illa, el Mt. Paget, en un ambient àrtic molt rigorós i salvatge.

Groenlàndia

Obertura d’una nova ruta Negra Rosa (700m, 6b/A2) al Nulamasortoq (cara sud).

Kirgizstan

Obertura d’una nova ruta (500m, A3/6b) a prop del Kizil Asker.

Antàrtida

Terra de la Reina Maud. En un dels indrets més allunyats del món vàrem obrir diferents vies d’escalada a les parets del Kintanna, Stetind i Holtana.

Everest (8.846 m)

Vaig escalar l’aresta Nord fins als 8700 m sense oxigen dues vegades.

Makalu (8.465 m)

Vàrem escalar el Pilar Oest fins als 7600 m, encara que no vàrem arribar al cim per mal temps.

Annapurna (8.091 m)

CIM! El meu segon “vuit mil” en companyia de J. Oiarzábal y J. Vallejo. Juanito concloïa així els catorze “vuit mil”.

ShishaPangma Central

CIM! L’any 1992, amb 21 anys, vaig escalar amb l’Araceli Segarra el ShishaPangma Central (8008 m) el meu primer “vuit mil”.