No és que s’hagin acabat els noranta minuts, és que estem al darrer minut de la pròrroga i amb possessió de pilota, la darrera del partit. D’aquí ha marxat tothom i ens hem quedat sols. Els darrers a fer cim ho feren els dies 25 i 26, que van ser prou bons. Així que ahir van marxar totes les expedicions i demà ho faran la resta i quedarem només nosaltres. Sembla que haguem tornat als anys vuitanta, quan només hi havia una sola expedició per temporada. Aquí quedem quatres alpinistes i dos sherpes per intentar el cim els propers dies: els dos equatorians amb qui compartim permís, el seu sherpa, el Nacho, el nostre sherpa Retemba i jo. Dels dos equatorians, el Rafa puja en estil clàssic i amb oxigen i acompanyat del seu sherpa, i l’altre, el Patricio, ho intentarà en menys de 24h i sense oxigen. La idea és que coincideixin arribant al cim el dia 29 de maig. El Nacho i jo ho intentarem pel dia 30 de maig. Hauríem volgut coincidir pel mateix 29 amb els equatorians, però hem volgut donar-nos un dia més de descans, ja que del darrer intent vam baixar molt cansats. De totes maneres, aquest dia extra de descans ens costarà anar directament al Camp 2 (7700 m) des del CB Avançat. És a dir que la nostra previsió és fer dia 28 CB Avançat fins C2 (7700 m), dia 29 C2 fins C3 (8300 m) i el 30 cim.

Tot això és la part fàcil, la de les dades. La de les valoracions és un altre tema. No podem negar que el Nacho i jo estem força cansats. Mental i físicament. Portem 40 dies de CB, trenta dels quals a més de 6400 meres d’alçada. A més a més som els darrers en marxar i en intentar el cim. Això també pesa: saber que gairebé tothom ha fet cim, amb oxigen, i que els que ho han intentat sense, cap ho ha aconseguit – al final l’Andrew Lock es va retirar a uns 8500 m-. És una mica injust, que tots els que hem adelantat tantes vegades ja han tornat a casa amb el cim “oxigenat”, i els que hem vingut amb les mans netes, encara tenim els deures per fer. Però ha estat la nostra elecció. Fins ara no hem tingut sort, i ara ens queda jugar fins al darrer minut. Estem cansats però ho intentarem. No serà gens fàcil, i la “muntanya psicològica” que hem de superar, us asseguro que és inhumana. Per la meva part, només sento que la puc saltar, gràcies al suport de la meva companya, l’Ivonne, i de les nostres nenes. Altrament seria impossible. Demà sortirem i ho donarem tot, un altre cop, com sempre. Si serà suficient o no, el destí ens ho dirà.