Una breu nota abans de marxar. Aquest migdia hem decidit atacar el cim el dia 20 i no el 21 com tot semblava apuntar. Això ens obliga a sortir demà dijous del CBA, ja que l’ascensió, tal com la tenim plantejada, ens costarà quatre llargs dies. Per no haver d’insistir-hi més, aquest és l’ordre dels dies: dijous fins al Camp 1 (7000 m), divendres fins al Camp 2 (7700 m), dissabte fins al Camp 3 (8300 m) i diumenge si Déu vol, fins al cim.
Us escric en el moment culminant del capvespre. Avui no puc negar que em costa escriure. Surto a fora un moment i contemplo l’espectacle meravellós del declivi del dia. Ho intento fer amb ulls d’amor. És curiós com aquest lloc, que tant ens ha encisat, des de fa uns dies s’ha convertit en una feixuga presó. Es fa difícil explicar com la tensió del cim, com l’enyorança, com l’abatiment físic després d’estar-hi durant un mes i el seu corresponent afebliment mental, han provocat aquest curiós fenomen de metamorfosis. Surto doncs amb un esperit renovador. El vent ha parat i el silenci s’ha apoderat de l’espai. El lloc és magnífic i per uns minuts el torno a veure amb ulls d’amor. Miro cap amunt, cap a l’Everest. La muntanya dels meus somnis té un posat llunyà i ferm. Sóc conscient que caldrà patir molt per pujar-hi sense oxigen. Intento imaginar i visualitzar que sóc capaç d’arribar al feréstec Camp 3 (8300 m), sa i ben conscient. Que hi passo aquelles hores cabdals de capvespre, enlluernat pels darrers raigs de sol de la terra, i que ja en plena negra nit, sóc capaç d’aixecar-me un altre cop i posar-me a caminar cap al cim, envoltat durant hores per la misteriosa i angoixant foscor. Imagino que seré capaç de veure sortir el sol per sobre del segon esglaó, i que amb els meus propis ulls podré veure aquell darrer tram que tants cops he vist en fotografies i que tants d’altres alpinistes –alguns tant estimats- han pogut veure amb els seus propis ulls. Finalment imagino també el cim, aquell metre quadrat tant màgic i exclusiu.
Imagino tot això amb amor. També amb esperança. També amb certa por. L’any passat, abans d’intentar el cim, vaig titular aquest mateix post amb el mateix epígraf “Promises to keep”. Mantenir les Promeses, el títol del capítol de cim del magnífic “Everest West Ridge” de T. Hornbein. I aquí estic un altre cop. Mantenint la promesa d’intentar-ho un altre cop. Mantenint la promesa de donar tot el que sé i el que he pogut saber durant aquests anys. Mantenint la promesa de no fallar a tanta gent que m’ha ajudat. Mantenint la promesa d’allò que vaig escriure al Ventosa i Calvell fa 25 anys. Mantenint la promesa de respectar l’Everest i a mi mateix com a alpinista. Mantenint la promesa de tornar a casa, amb els meus. I mantenint la promesa d’estimar-los més que mai.
Fuerza para los dos y a por la cima !!!!
Preciòs el que has escrit Ferran, molt molt maco!! Vinga, ja gairebé hi sou… Llegia a la pagina del Nacho que de les 150 persones que provareu de fer cim, nomès 3 ho fareu sense oxigen. Sou uns fora de serie!!! Us ha d’arribar tota la força dels que empenyem des d’aqui!! Sobretot perque les persones que mantenen les seves promeses son dignes d’admiració.
El dia 20 pujarem amb tu!!!!
Grande Ferran!! Animo y suerte buena!!
Grans paraules com sempre Ferran, molta sort als dos i que per fi gaudeixis del somni de l ‘Everest.
MOLTA SORT FERRAN! AQUEST CIM HA DE SER EL MILLOR DELS QUE HAS FET I DELS QUE ENCARA ET FALTEN!
disfruta-ho!
t’enviem tot l’Oxigen des de Vic!
AMUNT SAGALS!
Ferran! puja a dalt ! i pren mides d’aquest m2 tant màgic! la pròxima #folkçotada tots aquí dalt amb tu! ànims equip!!!! GOOOOOOO!!!
Aquestes paraules són diferents Ferran, com el futur immediat que viuràs. Molta sort a tots dos i més oxigen des de Vic.
AMUNT I CRITS!!!
Amb aquesta moral ja tens una bona part del cim. Molta força a tots dos i com ha dit el company, també des-de Sant Andreu un bon glop d’oxigen. AMUNTTTT……..
Som-hi!! Força!! N’estarem molt pendents!
Corren les veus per aquí que En Puigsacalm,Puigmal,Monterrat,La Pica,… i tants d’altres ja ara, s’han rendit als teus peus.
Endavant!
Segur que amb tant d’amor arribaràs fins el cim i tornaràs per explicar-nos-ho! Des d’aquí et donem oxigen i t’empenyem perquè el camí sigui si més no una mica més lleuger. Molta sort! You can do it!
Unes paraules molt inspiradores Ferran.
Tota la sort i tot l’encert en l’ascensió, i molts, molts ànims per tots dos.
Estirem amb vosaltres els 4 díes
AMUNT I FORÇA.
enorme, Ferrán. Esta vez sale todo.
L’amor mou muntanyes , el que has escrit és preciós Ferran!!! Seny i sort!! Ho aconseguiràs!!!
Una mica més d’O2 i d’ energia des del Priorat! Molta sort!
Sort, cura i amunt !!!
Des de casa, tots els catalans t’enviem força i senderi per seguir amunt, sempre amunt.
Una abraçada molt forta i plena. Au!!!!!!!
Si ho has imaginat, ho has viscut, almenys una primera vegada. Ara serà més fàcil aconseguir-ho. Molts ànims des de Santa Perpètua (Vallès Occ.)
AMUNT I FORÇA!!
Anims i molta força a tots dos, us anirem seguint tots junts
Fuerza Ferrán, saludos desde Chile