Escric al vespre del dia 22 d’abril, aprofitant ara que és de nit i que m’he quedat sol. Han estat fins ara, dies de molta feina i algunes angoixes. Però sempre he pogut mantenir algun racó de dins meu per gaudir d’aquest lloc que tant estimo.

No crec que hi hagi al món una experiència més gran que estar al peu de la cara sud del Makalu. És simplement la muntanya més impressionant de la terra. Admetem-ho, no té igual. Aquesta tarda he pogut passejar una estona i fotografiar-la una i altra vegada, mentre la llum convertia el cim del Makalu en una ataronjada fletxa envoltada de núvols en ebullició caòtica i frenètica.

Sota aquest magnífic espectacle, molt lluny, i molt petit, he pensat en totes les vegades i en tots els racons, com aquest, que he passejat i he pensat en tu. Racons i moments com els d’aquesta tarda, deixant la petjada d’una ànima i el rastre d’algú que t’estima. I he pensat en tots els moments que t’he estimat sense tu saber-ho, sense tu, ni tan sols sospitar-ho. I segurament ni sentir-ho. M’agrada pensar però, que tots aquest moments es queden atrapats en algun racó d’aquest gran misteri que és el món. I que estimar no és en va. Ni un gest inútil sense sentit. Tot el contrari. Vull pensar que el nostre amor és el que dona sentit a tot el que fem i som. I que al cap i a la fi, serà la única i veritable cosa que quedarà de nosaltres.
Feliç Sant Jordi.

PD: Que l’amor, la pau, la civilitat, la llei, la cultura, el sentit del respecte, la responsabilitat, l’empenta, l’alegria, el bon sentit de la bellesa, la curiositat, l’honestedat, l’ordre, la justícia, la humilitat, la mesura i la solidaritat,segueixin essent els valors que sempre ens han fet volar com a país. Diguin el que diguin. I facin el que facin.