Avui dissabte dia 19 hauríem d’estar pujant cap al Camp 3 (8300), però estic escrivint des del CB Avançat la crònica de la retirada. El nostre pla era fer cim el dia 20, però ahir al Coll Nord (7000 m) tot va canviar. Els rumors a primera hora del matí van córrer per les tendes del Camp 1 com pólvora encesa. El nostre amic australià, Andrew Lock, que vol intentar també l’Everest sense 02, va ser qui més va insistir en que la previsió havia canviat a pitjor pel dia 20. Va ser així com el primer australià en assolir els catorze vuitmils, i amb qui he compartit diverses expedicions, va començar a enviar i rebre trucades i missatges des del seu telèfon satèl•lit; una activitat frenètica que em recordava l’escena del despatx oval durant la crisis dels míssils de Cuba, de la fantàstica pel•lícula “Set dies”. El gruix de les expedicions però van fer cas omís a les noves notícies. De fet hi havia dos previsions contradictòries, una que deia que pel 20 impossible, i una altra que, pels que utilitzen oxigen artificial, tampoc era tan greu. En el que sí hi havia coincidències, era en que a finals de mes hi hauria un període bo i “segur” de bon temps. Així que davant els dubtes sobre els dies propers i la promesa segura d’una finestra més clara per més endavant, amb l’Andrew –amb qui compartim part de l’estratègia- vam decidir baixar. Jo, aprofitant l’avinentesa que era allà dalt i que el dia era magnífic, vaig fer una altra punta d’alçada anecdòtica però important per a mi: després de no haver dormit gaire bé, vaig posar-me a prova amb bones sensacions i un bon ritme d’ascensió, que sense forçar la marxa, em va permetre posar-me fins a uns 7400 m d’alçada molt més ràpid que la darrera vegada. De pas, vaig poder saludar a totes els amics i coneguts que pujaven cap amunt, immersos en una fila d’uns quaranta alpinistes tots amb oxigen artificial excepte un parell. I poder constatar quina és la realitat de l’Everest avui en dia: tots els expedicionaris, excepte quatre, ja surten amb oxigen artificial des del Coll Nord.
Avui dia 19 però la previsió de bon temps fins a mig matí s’ha confirmat. I això ha permès que molta gent hagi pogut fer cim. Es tracta de les tres expedicions xineses, els de la comercial Seven Summits i una parell o tres de grups més. Tot plegat, difícil de precisar, però calculo que entre xerpes i clients, unes seixanta persones. I ara mateix, a mig matí, algunes de les expedicions que tenien intenció de fer cim el dia 20, s’estan retirant davant la confirmació dels rumors de mal temps que corrien pel Coll Nord ahir pel matí i pel fort vent que ja comença a amenaçar. Al final el criteri de la Casa Blanca s’imposa: retirada i a esperar. Tot apunta que cap al 25 de maig. Veurem.
Ho aconseguiràs Ferran!!!! no et desesperis.
Salut.
Ánimo Ferrán, mucha suerte, que consigas la cima que tanto mereces. Tus fotos una maravilla, no las he visto más bonitas de la cara norte. Te seguimos y queremos subir contigo a la cumbre. Un fuerte abrazo.
Doncs serà el 25!! Molts ànims!!
Ánimo y alegría Ferran. Energía positiva para ti y para todos los que están contigo. Everything is gonna be allright!
MUCHA FUERZA a los 2!!!. Estamos con vosotros y confiamos. Esta va a ser la buena de verdad. Mucha suerte y cuidaos ahí arriba!.
P.D.: Ferrán, no es por fastidiarte el título, pero me parece que la peli de la que hablas es “13 días”, no?. La de Kevin Costner xD. No sé, igual me estoy pasando de listo y la cago jejeje.
Una vez más, un millón de fuerzas CAMPEONES.
Avui si que t’he escoltat per Rac 1 company!
me emocionat una mica i tot!!!
Divendres seré a Roses amb els amics però seguiré l’atac com si fos a la tenda del Camp Base.
t’enviem tot l’O2 des de Vic. SORT ENCERT I FORÇAAAAA!
AMUNT SAGALS!
animo ferran , te sigo desde las expediciones de al filo y se que tienes algo especial con el everest, esta vez sera la buena, seguro de que escucharas un poco de mozart en la cumbre, te mando saludos !!!