Mentre esperem que arribi la finestra definitiva del bon temps per atacar el cim, hem baixat uns dies al CB Xinès (5.170 m) per recuperar forces i si pot ser acumular energia. Sembla demostrat que al CB Avançat (6.400 m) el cos es deteriora inevitablement així que tot i que també es produeix un procés d’aclimatació, aquest factor no compensa el primer. Són teories, però la veritat és que dicten les sensacions. També ve de gust baixar per un factor psicològic, de canvi d’escenari, de perspectiva. Estar tants dies al peu d’aquesta muntanya imposa un pressió que acaba asfixiant la ment.

De totes maneres la infraestructura principal la tenim al CBA. I em fa especial il•lusió parlar-ne perquè fa anys que tenia ganes de disposar d’una tecnologia com la que tenim aquest any. Cal dir d’antuvi, com és sabut, que hi ha grans empreses donant suport a aquesta expedició, però que en l’apartat tecnològic són petites empreses catalanes les que s’han bolcat d’una manera entusiasta. I a mi això em produeix una particular il•lusió per dues raons: en primer lloc perquè la seva funció és bàsica, primordial en aquesta història. I en segon lloc per la satisfacció de constatar la seva absoluta competència. En temps de dubtes com els que estem vivint, l’angoixa que em produïa saber que en gran part tot depenia de l’energia i de les comunicacions, es va esfumar un cop vaig comprovar que a 6.400 m tot funcionava com estava previst. A casa les coses es segueixen fent bé. Especial satisfacció em fa el subministrament elèctric. És la nineta dels meus ulls. Fa anys que depeníem de generadors de combustió interna, així que un cop engegat el projecte, em vaig prometre que dependríem estrictament de l’energia foto-voltaica. I així ha estat gràcies a l’empresa Azimut360 d’un bon amic meu, en Dani Cadilla, company de classe d’Industrials. Disposem d’un muntatge de 4 plaques solars, de l’empresa LFN Photovoltaics, de 40 W cadascuna, una bateria de 80Ah i un altra d’auxiliar de 7Ah, gestionat tot per la “Reina” de la casa: la que anomenem la “maleta bomba”. La raó de tal nom s’entendria si hagués pogut fotografiar la cara del Guardia Civil d’aduana que a l’Aeroport de Barcelona va obrir-la molt educadament com a procés rutinari. Se li va congelar l’expressió en descobrir tot un entramat de cables,

commutadors, transformadors i sobretot un pantalleta digital d’aquestes com a les pel•lícules, les que efectuen el conte enrere fins l’explosió final. Vam haver d’estar una hora per explicar-li de què anava l’aparell diabòlic. I no hem passat poques angoixes cada cop que la nostra maleta creuava una frontera. Pel que fa a les telecomunicacions, aquest cop l’empresa catalana Verasat Global també s’ha encarregat que tot vagi a les mil meravelles. Ens connectem a internet a través d’un mòdem via Inmarsat que es diu Explorer 500, i que ja havia utilitzat en altres ocasions. Però aquest cop la diferència està en que podem controlar amb precisió el trànsit de Mb cada cop que ens connectem, i així poder controlar també el cost de les factures. Les trucades de veu, les faig igualment a través d’un telèfon mòbil (IsatPhone) que utilitza també la xarxa d’Inmarsat.

L’equip de filmació és íntegrament de CANON, amb dos cossos, la Mark II i la nova III, i dos Legria per si de cas. Les òptiques també Canon, amb dos 24-70 L USM, un 70-200 L-USM, i un 17-40 USM. Els orinadors amb els què escrivim i amb el que faig el muntatge dels vídeos, són MacPro amb disc dur sòlid –per evitar problemes amb l’alçada- i es munten amb Final Cut i Motion.
Sé que per a alguns pot resultar avorrit el tema. Però volia fer constar que darrera de cada paraula que envio, de cada foto, i no diguem que da cada vídeo, hi ha una feina seriosa i acurada en l’apartat tecnològic. Una feina que s’ha fet ben feta des de casa i que no va suposar-me pocs mals de caps en el seu dia. Voldria doncs donar-los les gràcies, per propiciar el gran miracle de poder comunicar-me amb tots vosaltres.