Com és tradicional, la Puja celebrada ahir va donar el punt de sortida a l’escalada del Makalu. La cerimònia budista que beneeix la muntanya i desitja sort a tots els escaladors, va començar puntualment el divendres passat a les dues del migdia, i era oportú, seguint l’estricte calendari budista, que fos en aquell dia i aquella hora.
Ahir vaig pujar i baixar al nostre Camp 1 per a estrenar-me en la muntanya. Per molta gent, el nostre Camp 1, situat a 6600 m, és el seu C2 ja que molta gent estableix un camp intermig, però per a no confondre més, sempre parlaré d’aquest camp com el C1.
La pujada va ser un primer tast de la muntanya i un primer test també per a mi. Després del llarg trekking, i de força dies de repòs, cal moure’s per verificar com es troba un mateix. Les sensacions van ser prou positives, tot i que encara em queda molt de rodatge, per a estar al cent per cent. Només porto quatre dies de CB i en calen ben bé quinze per a obtenir una bona aclimatació a una muntanya tan alta.

112-C1
Comença doncs la part definitiva de l’expedició, que va començar fa ja molts mesos. Sense els esforços de molts dies i de molta gent, no estaria avui aquí, al peu de la piràmide final, que no és altra cosa que la metàfora de la recta final, on l’esportista es queda sol davant el seu destí i hi ha de donar-ho tot.
Durant la cerimònia no podia deixar de pensar en tota la gent que hi ha al darrere d’aquest projecte. Des de la meva família, l’Ivonne, les nostres nenes, pares i germans, fins als patrocinadors i col.laboradors. CaixaBank, GAES, GRIFONE, SEIDOR, globalnetsports.com –gràcies Albert Rius!- VERASAT GLOBAL, Cébé, Black Diamond, Scarpa, CASA TIÓ, EnForma Socks, i el suport de tanta gent des de molts fronts diferents.
Ara em queda a mi, sol i des de tant lluny de casa, culminar la seva empenta, i rematar la jugada, si em deixeu utilitzar l’argot futbolístic. Marcar un gol sempre diuen que és el més difícil. I que és el resultat d’una sèrie de concatenacions gairebé miraculoses. Sento el mateix. Aquest camí està ple d’una infinitat enorme de detalls, tecnològics, logístics, esportius i personals, que tot junts, són els que faran possible, que pugui donar els darrers passos cap al cim del Makalu. Que així sigui!