Ahir per fi vam arribar al Camp Base. La veritat és que els deu dies de trekking per la Vall del Khumbu han estat un gran regal. La gent del grup de Taranna que m’ha acompanyat m’han ofert caliu i energia positiva en tot moment. Hem viscut de tot, algun refredat, alguna indisposició digestiva, moments on l’alçada ens ha fet sentir petits i amb poca energia, però finalment la gent va arribar al Kala Pattar, el punt culminat del trekking, que amb els seus 5600 metres ofereix una de les millors vistes de l’Everest. Ells en certa manera es preocupaven amb molta amabilitat per si m’havien atabalat massa, però haig de dir que tots ells són una mostra molt genuïna i paradigmàtica del col•lectiu muntanyenc del país: un encant de gent. I una mostra més d’un suport incondicional que em commou profundament.
Un cop de tornada a Lobuche, el grup de trekking es va acomiadar de l’Aleix Vilardebò i de mi, -moment d’una càrrega sentimental a flor de pell-, per emprendre el camí de tornada. L’Aleix i jo hauríem pogut pujar al CB el mateix dia, com van fer la resta dels escaladors, però el cos em demanava quedar-me dos dies a Lobuche, ampliant d’aquesta manera una mica més l’aclimatació. L’Aleix, que estava un xic refredat va preferir recuperar-se, així que cada dia vaig fer una petita ascensió a cims dels voltants del Lobuche.

33737088560_a9bef67e6d_h
El Poklade i el Mehra Peak, van suposar un regal inesperat. Vagant tot sol durant bastantes hores en un lloc realment feréstec, vaig retrobar sensacions, recuperar un cert esperit d’aventura, de reconciliació amb mi mateix, i de posar les coses al dia, després d’un mes final d’autèntica bogeria. Simplement, aquells dos dies, em van permetre recuperar les velles raons per les quals estic aquí, i que mai t’han d’abandonar del tot.
Al Camp Base ens esperaven els companys d’expedició, el Yannick Grazianni, el Hans Wenzl, la Martina Bauer, i avui ha arribat el Javier Camacho que intentarà el Lhotse. L’Aleix ja està més recuperat. Venim del nord i venim del sud. Escolteu la fantàstica versió del darrer directe de Lluís Llach a Verges. Difícil no emocionar-se. Comença l’hora de la veritat.