Ha arribat l’hora. Malgrat que la previsió no és la millor ho intentarem. Portem molt dies amb especulacions i vacil·lacions meteorològiques, fent i desfent plans, parlant amb uns i altres, creuant notícies amb altres muntanyes. Però vist que més enllà no sembla que la cosa hagi de canviar, intentarem fer cim el millor dels dies que venen, que no són excel·lents. El cas és que portem molts dies sota la influència del Jet Stream –forts vents en alçada- i sembla que seguirem força dies així. Però segons les previsions del Dani Ramírez, hi haurà una petita pau els dies 22 i 23, dies en què el vent al cim passarà dels 80km/h de cada dia als 40/50. Veurem.

158-Makalu Lha (7500m)

Aquest dies de força vent s’han anat fent cims a l’Everest, cosa que podria semblar contradictòria amb el que he escrit. Però el cas és que la corda fixa i sobretot la utilització d’O2 possibiliten la consecució del cim a l’Everest encara que els vents siguin forts. Apostaria que durant aquests dies ningú ha escalat l’Everest sense O2.

La veritat és que en general està sent un mal any aquí. I si fem cim serà aprofitant una petita escletxa en la mediocritat general del temps d’enguany. Si ho aconseguim serà amb un xic de sort i segur que amb un sobre esforç. Sembla mentida que tants esforços per arribar fins aquí, per fer que tot funcioni, per fer que tothom estigui en bones condicions i salut, ara depenguin de 20 km/h amunt o avall. Però aquest joc és així, i a vegades s’ha de jugar amb algunes cartes en contra. Ningú va dir que seria fàcil.