Encara que s’hagi dit tants cops que un dels grans valors del nostre petit país consisteix en la seva capacitat associativa, és pertinent tornar-ho a fer perquè a vegades oblidem la gran aportació que suposa per a la nostra societat. I una mostra més del que us dic l’he viscut aquest cap de setmana en dues ocasions; el dissabte a la IX Fira del Llibre de Muntanya de Tavertet, i el diumenge al XXXII Concurs de Castells de Tarragona.
Tavertet és un dels pobles més bonics de Catalunya. Situat als cingles del Collsacabra, ofereix un marc paisatgístic privilegiat per a acollir un certamen d’aquestes característiques, on els expositors, -editorials, llibreries i d’altres-, troben en Tavertet i en l’entorn natural una complicitat que va sumant participació any rere any. Hi vaig participar durant la primera edició, en una taula rodona amb l’Antoni Bassas i l’Anglada, i enguany em van invitar per a passar-hi el meu audiovisual “Del 8b als 8000 m”. I la veritat és que l’experiència va ser entranyable, amb un públic pacient que després dels problemes tècnics va crear un caliu al meu voltant com en poques ocasions. Tavertet, els llibres, el Collsacabra, una organització entusiasta, un públic entès i molt agraït, i una sensació privilegiada de formar part del que entenem per civilització, són elements que t’obliguen a ser el més excel·lent possible. Alguns amics no entenien que estigués un xic nerviós, “jugant tan a prop de casa” però la veritat és que precisament hem de ser més exigents amb aquells que tenim tan a prop, amb aquells amb qui en el fons ens devem. Només puc dir que el suport i l’afecte que vaig rebre em van emocionar com cap altra ocasió.
I diumenge a Tarragona. Els que més em coneixen saben de la meva llarga i profunda passió pel món casteller, i el concurs bianual és una cita obligada. L’escenari és fantàstic, amb la remodelada plaça de braus de Tarragona, que ens obsequia amb una llum d’hivernacle que atenua i suavitza el magnífic collage de colors que s’estén per tota la plaça. Tinc la sort de tenir bons amics a Vilafranca, alguns lligats de ple a la colla i referents del món casteller, com en Sergi Via i en Toni Bach –sots-cap de colla-, i d’altres com gairebé tots els Vilafranquins, lligats indirectament a la colla, com en Pep Ollé o en Lluís Ràfols. Així que aquest any, em van posar la samarreta verda i vaig tenir l’honor de posar-hi un ínfim granet de sorra participant a la soca dels castells, a la base, a les galeres, on els castells es viuen amb una intensitat brutal. I Vilafranca va estar a un nivell sensacional. Llàstima de la Torre de Vuit que es va trencar injustament, ja que en assajos s’havia fins i tot descarregat amb acotxador i tot. Es fa difícil transmetre en poques paraules l’immens mèrit que suposa mantenir la tensió, l’exigència, l’excel.lència i la fermesa de Vilafranca durant els darrers anys. A mi em sembla un miracle. Però és un actitud que voldria reconèixer extensivament a tot el món casteller. No som conscients de l’esforç titànic que suposa mantenir la il·lusió i la motivació de milers de castellers, que any rere any, i sense cap ànim de lucre, ens fan gaudir d’un dels espectacles més sensacionals del planeta.
Per altra banda i com a valoració general, voldria afegir tres coses més. En primer lloc felicitacions entusiastes a la Joves de Valls, i ànims a la Vella, perquè tots els que som aficionats als castells, som i serem sempre una mica de Valls. En segon lloc la bona notícia que per fi dues colles intenten entrar al club dels gamma extra. Espero que amb la seva perseverança ho aconsegueixin en el futur. I per últim lamentar l’absència dels Minyons de Terrassa, que espero que algun dia baixin del burro i s’adonin que és un Concurs, però sobretot un gran espectacle.
Per acabar doncs, felicitats a tots, però especialment al David Miret, al Toni Bach i al gran Sergi Via. Tothom té herois. Els meus estaven cobrint l’arena de la Plaça de Braus de Tarragona.
MOLT BÒ. Gran fi de setmana!