La nit que vàrem passar al camp 3 va ser d’aquelles que es recorden, i de les que feia temps que no en vivia de semblants.
El cas és que després de que en Yannick i jo equipéssim 1000 m de corda fixa durant dos dies, el segon dia vàrem arribar al Camp 3 a les sis de la tarda, en un capvespre preciós però fred a rabiar. I només disposàvem d’una tenda de dues places per a quatre persones. Els primers quatre alpinistes a assolir aquest punt. Així que ens vam encabir com vàrem poder, però el pitjor de tot és que el fort vent no ens va permetre cuinar en tota la nit.
En aquestes condicions atacar el cim se’m feia massa dur. Després de tres dies esgotadors, el mínim desitjable era poder descansar una mica abans d’atacar els darrers mil metres, per començar una mica sencers. Però el fet de no poder dormir ni una mica, i sobretot de no poder ni beure ni menjar, afegit al cansament acumulat, eren massa factors en contra per a afrontar els darrers mil metres que es preveien molt durs degut a la previsible gran quantitat de neu acumulada en aquest darrer tram.
En tot això pensava, i en tot el que m’havia explicat el meu bon amic David López. Una cert temor per tots els tràgics precedents van envair la meva ment fins a tal punt que tenia clar que aquell no era el moment per atacar el cim.
02-El Camp Base

Cap a les quatre de la matinada el vent va parar i en Yannick va insistir que ho provéssim. El Tom estava molt cansat i en Sadiq, que no deia res, posava cara de circumstàncies cada cop que li demanàvem la seva opinió. Els dubtes van continuar fins les cinc. La veritat és que el cim es veu tan perillosament a prop – perquè no ho està gens- que la temptació era gran, i a més el temps es preveia molt bo. Però la meva intuïció era que la resta de factors no anaven bé. Així que cap a les cinc de la matinada i sentit-ho molt per en Yannick, vàrem començar el camí de retorn cap al Camp Base.
El dia anterior i aquell mateix dia la gent va fer cim al Gasherbrum II gràcies a l’esforç herculi dels portejadors de l’expedició comercial del Cari Kobler. Nosaltres els vàrem dedicar a obrir el camí fins al Camp 3.
Però en pocs dies tornarem al mateix punt on ho vàrem deixar, i sabrem si la vam encertar o no. Aquest és el joc de l’alpinisme.