Avui ha estat la primera presa de contacte amb Kathmadu, i la nova situació a la qual està sotmesa el país. Crec que cal ressaltar dos factors que es fan evidents amb l’estudi demoscòpic de taxista: allò que hom veu des de dins d’un taxi, i allò que un aprèn consultant al taxista.
D’entrada es fa evident que la ciutat s’ha buidat de gent. El tràfic, sempre molt complicat ara és fluid, i a primer cop d’ull un diria que el setanta per cent dels comerços estan tancats. L’explicació és ben senzilla: el taxista m’explica que la majoria de gent ha marxat als pobles originaris o de familiars propers, per la por a noves rèpliques. Es fa difícil parlar de quin tant per cent del cens, però segur que no és menor.

07_Katmandu
Per altra banda, cal precisar que durant el llarg trajecte que hem fet en taxi, he vist pocs edificis enderrocats o afectats pel terratrèmol. A la gran majoria de la gran i nova ciutat, aquest són anecdòtics. Però també cal dir que després d’interpel•lar el meu taxista, m’ha confessat que hi ha àrees concretes més afectades que visitaré demà. Cal tenir clar doncs que la gran catàstrofe s’ha produït fora de Kathmandu. En ciutats properes com Baktapur, Patan, però sobretot en àrees més llunyanes com el Lantang, i la zona de Kodari –un dels epicentres- entre d’altres. En aquest sectors, la catàstrofe ha estat especialment cruel. Devastadora…

02_Katmandu.Mirant el passat
El trajecte del taxi avui m’ha dut fins l’alberg KailashHostel, que pertany en part a la nostra fundació Muntanyencs per l’Himàlaia. Afortunadament, l’edifici ha quedat poc afectat, només algun mur limítrofi alguna esquerda en alguna paret. També el sistema de plaques fototèrmiques per escalfar l’aigua ha quedat malmès. Però tenen aigua corrent i electricitat. El gran drama però és que una quinzena dels 105 nens que hi ha albergats, tenen familiars directes afectats pels terratrèmols en àrees com la del Lantang o Kumbu. Tenzing, el manager general, m’ha dit que encara n’han de concretar l’abast, però alguns nens s’han quedat sense pares o germans…

17_Alberg

18_Alberg
Avui és només un primer dia. Un vist i no vist del que està passant aquí. Tot plegat costa encara de creure. La ciutat intenta tirar endavant, i pel que diuen, cada dia va tornant més gent, i poc a poc sembla que es va revitalitzant. Però el drama que s’està vivint en algunes del les regions, plana sobre la mirada de la gent. Aquest cop, els somriures de la gent són més forçats.