Tornar a començar

Aviat farà un any que una sèrie de terratrèmols violents van afectar seriosament el Nepal. La primera rèplica i la més significativa, ens va agafar desprevinguts mentre estàvem a la tenda del Camp Base del Makalu. Tant la Núria Picas con jo portàvem només un dia d’expedició, i aquell esdeveniment en primera instància curiós, amb les hores vam descobrir que acabaria sent devastador per bona part del país.

L’expedició va concloure sense haver gairebé ni desfet l’equipatge i encara tinc ben presents els records de la tornada a Katmandú.

Un any després la capital del Nepal sembla que ha tornat a agafar el pols habitual que tant caracteritza aquesta ciutat. Ritme caòtic i desenfrenat, d’una densitat agoviant, i malgrat el 13330 metres d’alçada, sotmès a un xafogor pesada, la Katmandú contrasta amb l’aire de tranquil·litat i bona harmonia que regna a la resta del país, que segueix només el dictat del batec pausat i cíclic de la natura.

El país intenta refer-se. Pel que sembla, el balanç final situa en unes 700.000 les vivendes afectades, situades sobretot a la franja nord del país. Un programa del govern ofereix ajuts de 1000 dòlars americans a cada casa que s’ha de reconstruir, amb la supervisió de tècnics del govern, que vetllaran per a que les noves construccions siguin més segures. A Katmandú, han quedat afectats uns 4400 edificis, amb tota l’amplitud de rang que la paraula afectat significa, des de lleus reparacions fins a edificis enderrocats. I tinc la impressió que la feina fins ara ha consistit més a fer petites reparacions per una banda i a d’enrocar els edificis que van caure o que estan al límit de fer-ho per l’altra. Però cal precisar que a la capital hi ha milers i milers d’edificis, i que si, tot passejant un no presta gaire atenció, les afectacions visibles són relativament poc freqüents. Però sí que es cert que la majoria de monuments històrics han quedat molt deteriorats, com es el cas del conjunt monumental de Durbar Square.

Finalment cal recordar l’evidència, un cop més, que els pitjors mals han estat els humans. Fins ara hi ha un recompte d’aproximadament 9700 víctimes. I en aquest sentit, la tristesa i l’angoixa encara dominen bona part de la població, i més si tenim en compte que durant aquest darrer any, s’han detectat més de 400 rèpliques, la darrera just el dissabte passat, sense conseqüències.

Aquest vespre es celebra traspàs al nou any, que serà el 2063. Tothom desitja que sigui molt millor que el nefast 2062. I jo, com no podia ser d’un altra manera, els desitjo tot el bé que es mereixen.