Darrer article de l’ expedició publicat a La Vanguardia. Espero que us agradi:
Una història inacabada. La Vanguardia
About the Author: admin
Una història inacabada. La Vanguardia
Darrer article de l’ expedició publicat a La Vanguardia. Espero que us agradi:
Es un plaer poder gaudir de les teves paraules, tots i cadascun dels articles son maravellosos i casdascun supera el anterior, espero i desitjo de veritat que tot el viscut al Khumbu o a qualsevol altre lloc ho pugui llegir aviat en un llibre teu. Gracies per fer-me possar la pell de gallina amb les teves imatges i relats.
Gràcies a tots pels vostres comentaris durant aquests dos mesos tan durs i de tanta intensitat. No ha estat fàcil escriure…
Extraordinari i apassionant article. Volgut Ferran, la muntanya restarà expectant, pacient impertorbable i orgullosa. Què et puc dir que no sàpigues. El veritable fracàs és no tornar i ací tens algú que està pendent i depèn de tu, ja m’entens.
Els relats i les imatges que ens fas arribar poca diferència tenen per a mi amb o sense cim, són una passada. Em quedo amb tota l’experiència viscuda aquests dies i que ben segur en sabràs treure profit . Una abraçada. Xavi.
Retrobat Ferran!! Tens la immensa sort de viure en la excepcionalitat, de reconèixer-la i la generositat de compartir-la. Llegint-te i admirant les teves fotos un s’adona de que si la muntanya diu que NO, és i ha de ser NO. I això és el que la fa excepcional, per sort no la podem domesticar i el seu poder és encara superior a nosaltres. No es tracta de sort ni de mala sort, és només que no depèn únicament de nosaltres. Però durant el filtreig us ha donat molt, entre altres coses la possibilitat de tornar-hi amb renovada il.lusió i respecte…sóm petits tiu! però ens en podem enfotre tot fent una cervesa. Ánims i una forta abraçada.
Hola Oriol!!!!!
Quina sorpresa.. I percert, parlant de muntanyes pendents, encara hem de pujra junst al Puigpedrós! Quan quedem?
El Puigpedrós!! és un cim de baques però em porta molts records…no m’he posat unes botes desde fa 20 anys, no sé si tindries la paciència d’anar amb mi…ara que si vols entrenar puc fer-te de motxila!!
Ja muntaré una sortideta i t’aviso (potser també amb altre gent que segur et farà il.lusió). Una abraçada
La muntanya segueix allà al seu lloc un altre any serà ella és la que mana, una retirada a temps és el millor cim sort per la propera vegada.