• 14-Deosai

El Parc Nacional del Deosai (i 2). Sense foguera

|0 Comments

Sempre m‘ha fascinat la idea del retorn de l’home als espais salvatges, a tornar a viure totalment submergit i integrat a la natura. De fet, a formar-ne part en igualtat de condicions, i a estar obligat a viure-la de molt a prop, a estar-ne integrat i a sobreviure-la. Algunes de les meves pel•lícules preferides van en aquesta direcció, com Jeremiah Johnson del Robert Redford, Ballant ambllops, Cap a terres salvatges, però també aquelles on el paisatge o l’escenari natural és una personatge més de la pel•lícula, com a la Missió, a Memòries d’Àfricao al Pacient Anglès.

AlDersoai un té al impressió d’estar ficat en una d’aquestes pel·lícules. En l’anterior post ja vaig descriure l’amplitud d’aquest espai natural, on el cel i la terra competeixen per la immensitat, i que viu com en una urna protegida, on la virginitat natural i el pas del temps queden inalterats.

I tot i la duresa del […]

  • 27-Deosai

El Parc Nacional del Deosai (1)

|0 Comments

Al saber que per qüestions burocràtiques fins al dia 26 no podem sortir de Skardu, vam decidir passar dos dies al Parc Nacional del Deosai. Es tracta d’un altiplà situat a uns 4000 metres d’alçada envoltat de cims d’entre 4500 i 5500 metres. S’hi accedeix molt ràpidament des de Skardu en 4×4, remuntant la vall del Satpara, que en una hora i mitja et puja dels 2300 metres de Skardu fins al 4000 de l’altiplà.

La nostra idea era passar-hi dues nits i pujar algun cim, per tal d’aclimatar una mica. I sobre tot, la de conèixer aquest indret tan feréstec del Baltistan. Hi hem estat només dos dies però és un lloc tan salvatge, tan allunyat de tot, que tinc la impressió d’haver-hi estat més temps. Es tracta d’un altiplà estepari, d’un aire àrid i agrest, i on la vida vegeta es redueix a líquens i herba baixa. El fred […]

SEGUEIX L’EXPEDICIÓ EN TEMPS REAL

VEURE TRACK

ULTIMES IMATGES


@ferranlatorre

GRÀCIES PEL VOSTRE SUPORT